Manresa és una de les ciutats del territori espanyol on la població no productiva, és a dir, les persones que no tenen edat per treballar o estan en edat de jubilar-se, comporten una càrrega més gran sobre les que sí que tenen edat per a fer-ho. Comparant la capital del Bages amb totes les capitals de província del territori espanyol, ocuparia el quart lloc del rànquing, només superada per Salamanca, Lleó i Ourense.

Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), pertanyents el 2013, el pes que suposa la població no productiva sobre la que està en edat de treballar, el que es coneix com a índex de dependèn-cia global, és a Manresa del 53,87%, és a dir, per cada 100 habitants de 15 a 64 anys n'hi ha 54 que no tenen edat per treballar o superen els 65 anys. Està quatre punts per sobre de la mitjana catalana i cinc, de l'espanyola. És important separar els dos grups d'edat perquè les despeses corresponents als menors de 15 anys són de diferent naturalesa de les necessitats que presenten les persones de més de 65, tant qualitativament com quantitativament. En aquest sentit, malgrat que si comparem Manresa amb les capitals de província la dependència senil, és a dir de la tercera edat, no ocupa un lloc tan destacat al rànquing (17è de 53) com el de la juvenil (6è de 53), la càrrega que suposa la gent gran sobre la població en edat de treballar és més gran que la que impliquen els menors.

La inversió que suposen els menors es destina essencialment a l'educació, mentre que l'atenció a la gent gran requereix el pagament de pensions i l'atenció sanitària. Per tant, l'elevada taxa de dependència global és preocupant no només pel seu increment global -l'any 2006 hi havia 46 persones en edat no productiva per cada 100 a Catalunya i ara són 49-, sinó principalment pel seu desplaçament qualitatiu cap a un pes més elevat en la dependència de persones de més de 64 anys, fet que suposa una càrrega financera més alta. La situació ha estat provocada per la reducció de la taxa de natalitat i l'increment de l'esperança de vida, de tal manera que, segons les estimacions de l'INE, l'any 2052 la població de més de 64 anys constituirà el 37% de la població total -actualment a Manresa és el 17,47% i a Catalunya, el 14,93%- i la taxa de dependència arribarà a ser gairebé del 100%.

Una ciutat sobreenvellida

El sobreenvelliment a Manresa guanya pes campanya rere campanya. És la ciutat mitjana de Catalunya amb un percentatge més alt d'ancians més grans i, en l'àmbit espanyol, només és superada per 10 capitals de província, de Castellà i Lleó, Castella-La Manxa, Aragó i Galícia. Es tracta de les ciutats de Sòria, Terol, Osca, Guadalajara, Segòvia, Salamanca, Lleó, Conca, Palència i Lugo.

Segons les darreres dades de l'INE, el 17,47% de les persones més grans de 65 anys a Manresa supera els 85 anys. Fa tres anys era el 15,83%. Si ens remuntem encara més enrere, l'any 2000, els ancians suposaven l'11,77% dels més grans de 65. Malgrat que no arriba als registres de Sòria i Terol, on un de cada cinc jubilats en té més de 85, està molt per sobre de la mitjana catalana (14,93%) i de l'espanyola (14,34%).

El sobreenvelliment, sumat a una baixa natalitat -el mateix 2013 van néixer el 20,8% menys de nens i nenes que tres anys abans-, condiciona que els principals indicadors demogràfics incideixin en el fet que Manresa s'envelleix. El recanvi de la població en edat activa està de moment garantit -hi ha 118 manresans d'entre 60 i 64 anys per cada 100 d'entre 15 i 19-, amb uns números més bons que la mitjana catalana però pitjors que l'espanyola. No obstant això, el percentatge de població gran respecte del total segueix sent alarmant. No arriba als extrems de capitals de província com Salamanca, on una de cada quatre persones està en edat de jubilar-se, però s'acosta de ben a prop al 20%. L'any 2011 eren el 18,75%. Ara per ara, a Catalunya, només Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, amb 21 i 3 cops la població de Manresa, tenen un percentatge més alt de ciutadans en edat de jubilar-se.

Les elevades taxes d'envelliment i sobreenvelliment a Manresa tenen una conseqüència directa: hi ha més persones que tenen unes necessitats més grans d'atenció social i sanitària. Un exemple d'aquest fet és que, segons la darrera memòria dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, actualment hi ha 1.493 aparells de teleassistència. Una altra de les conseqüències d'aquest envelliment de la ciutat afecta clarament l'economia i és la caiguda de la població activa. La suma dels menors de 16 anys i les persones de més de 65 anys ascendeix fins a les 27.399, és a dir, que gairebé el 36% dels ciutadans o encara no està en edat de treballar o es pot jubilar.