Els últims anys s'han fet molts avenços, però la feina que falta per fer encara és molt superior. Agrupacions de suport a discapacitats de la Catalunya Central denuncien que algunes zones de construcció recent de la ciutat de Manresa continuen sent, avui, pràcticament inaccessibles per a persones amb problemes de mobilitat. Una categoria que, segons diuen, engloba des d'usuaris de cadires de rodes fins a gent gran, passant pels qui duen cotxets de criatura.

Per tal de comprovar els dèficits d'accessibilitat d'aquestes zones, Regió7 va convidar membres del Grup d'Iniciatives de Discapacitats del Bages (GIDBA), amb seu a Santpedor, a fer una ruta experimental pel sector de les Bases, com a exemple d'un dels barris construïts més recentment. L'objectiu era ben simple: constatar quines barreres arquitectòniques hi ha i quines alternatives planteja la ciutat per salvar-les. Per fer-ho, aquest diari va voler viure aquesta problemàtica de primera mà, seguint el recorregut en cadira de rodes.

L'inici del recorregut va ser a la plaça de la Creu, punt d'unió entre la carretera de Santpedor i l'avinguda de les Bases de Manresa, cap on es va dirigir la comitiva, atreta per les voreres amples i de fàcil circulació per a cadires i acompanyants. Un tret que els afectats valoren, tenint en compte els carrers estrets i de difícil circulació que abunden en altres punts de la capital bagenca.

Només arrancar, però, ja apareix un entrebanc: per accedir als primers edificis del carrer cal superar un graó d'uns deu centímetres.

Afortunadament, per a cap dels presents no és indispensable entrar-hi, encara que es pregunten com és que edificis recents com els que hi ha a la zona encara presenten aquestes mancances. "Són les barreres més habituals i també les que més condicionen", diu Jordi Torres, president de GIDBA, "si ara volguéssim anar a veure un familiar que viu aquí, ja no podríem fer-ho", afegeix.

Una observació en la qual coincideix Estanislau Bonet, membre de l'associació. "No cal ni intentar pujar per aquí si no t'ajuden, aquests són impossibles de salvar", explica. En el seu cas, com també passa a altres membres del col·lectiu, el fet de desplaçar-se en una cadira motoritzada, amb les rodes més petites que les habituals, encara dificulta més l'operació.