F

a vint-i-un anys que pugen als escenaris d'arreu del país, però dissabte a Sant Domènec les seves mirades es van dirigir cap a un punt ben concret: cap al futur i el present més immediat. Dos àmbits dels quals hi va haver referències abundants a tots els nivells, des les circumstàncies personals fins a les qüestions de caire social i nacional.

Evitant temptadors exercicis nostàlgics -d'altra banda, sovint ben legítims-, el grup manresà Gossos va firmar, abans-d'ahir a la nit, el concert principal de la festa major de la ciutat. Un concert, com ja és habitual, gratuït i a l'aire lliure que es va servir d'aquests dos ingredients per reunir un públic nombrós i obertament familiar que va omplir de gom a gom la cèntrica plaça manresana.

Des dels seguidors més incondicionals agrupats a les primeres files fins als que s'ho miraven des de lluny o que, simplement, passaven per allà, els assistents van poder escoltar de primera mà alguns dels temes que formen part de les entregues més recents de la seva extensa discografia.

Començant pel hit refundacional de la banda, Corren, el quintet va desgranar composicions recents com La baula o el single Fills del sol, que va servir per encarar la recta final de la vetllada. Precisament en aquest últim tram de la nit va ser quan va arribar la recuperada i actualitzada Condemnats, una de les escasses concessions de la nit als repertoris de les seves primeres actuacions en el marc de la festa major de la ciutat, en l'inici de la seva carrera musical.

L'actuació de Natxo Tarrés i companyia va tenir, en la posada en escena, un senzill però efectiu aliat al qual recórrer en diferents moments de la vetllada. Malgrat algunes mancances en l'aspecte sonor que van condicionar alguns trams del concert -especialment per al públic no situat de manera frontal a l'escenari-, la tecnologia va donar un cop de mà en diversos moments als músics. Una ajuda especialment notòria en el joc de columnes alçat darrere els intèrprets i sobre el qual, al llarg de la nit, es van anar projectant diversos jocs de llums al so de la música.

Star3 rematen la nit

El punt final a la nit el van posar, de nou, els acords de la cançó Corren, tot i que aquest cop sonessin per megafonia en comptes de fer-ho des dels instruments. Un senyal que, juntament amb la desfilada dels músics taules enllà, servia per evidenciar un sol fet: l'actuació s'havia acabat.

Amb tot, a la plaça de Sant Domènec encara hi quedava molta música per sonar. Uns minuts després de la marxa de Gossos, els bagencs Star3 recollien el testimoni per desgranar un repetori farcit de grans èxits, des de peces del rock més clàssic fins a algunes de les cançons que més han sonat a les radiofòrmules aquest estiu. Una llista de cançons eclèctica centrada majoritàriament en temes festius i ballables.

Malgrat la més que evident disminució de públic respecte a l'actuació dels caps de cartell, Star3 va oferir un concert extens que es va allargar fins ben entrada la matinada, quan l'encesa de l'enllumenat de la plaça va mostrar el camí de la retirada als encara presents.