Em proposa que li faci la fotografia per il·lustrar aquesta entrevista des del carrer, a través dels barrots de la finestra, com si estigués tancat en una gàbia. Com una metàfora de la situació que viu el seu poble des de fa quaranta anys. Mohamed Moulud Yeslem va néixer al Sàhara Occidental fa 36 anys. Activista i artista, és un dels convidats de la 20a Manresa Solidària, on porta una exposició i participarà en un cinefòrum per explicar el seu projecte per omplir de flors fetes per persones de tot el món els 2.700 quilòmetres del mur construït pel Marroc que divideix el Sàhara Occidental; un mur on hi ha enterrades milions de mines. Viu a Barcelona.

Va néixer el 25 d'octubre del 1977 però diu que als documents hi posa el 3 d'octubre. Com és?

Ni idea. Vaig estudiar a Cuba. Hi vaig arribar amb altres nens quan tenia 11 anys i quan en vam fer 14 o 15 ens van fer uns documents. T'hi posaven un dia i apa.

I com la sap la data bona?

En tornar, com que vaig néixer en un hospital, hi vaig anar i em tenen registrat, i allà hi posa el 25.

Té germans?

Sí. Som deu germans.

Viuen als campaments?

Abans de l'ocupació marroquina, els grans vam néixer al Sàhara Occidental. El 1975 la meva família estava a punt d'anar als campaments de refugiats però no va poder perquè va néixer el meu germà gran, i el 1977 tampoc, perquè vaig néixer jo. Érem un munt de nens i no van voler arriscar-se a anar al desert. Al final, vam sortir del Sàhara Occidental l'any 1979. Als campaments en van néixer tres més.

Continuen allà?

El meu germà gran està a França, un altre va i ve, i la resta estan allà. Tot just acabo de tornar-ne. Intento anar-hi dos cops l'any. Per veure la família, conèixer els membres nous i ajudar en el que puc. La meva vida és una còpia de la de molts sahrauís. Vaig néixer al Sàhara, vaig fer dos anys als campaments de refugiats i, quan en tenia onze, em van enviar a Cuba, on vaig estar deu anys sense veure la família. Els primers mesos veies tothom plorar però, després, desapareix i crees un altre tipus de vincles amb els altres nens, sempre, però, esperant la carta que rebràs a l'estiu de la família.