Durant la seva estada a Manresa, en els períodes de malaltia que li van sobrevenir, Sant Ignasi va ser auxiliat per la família Amigant i va ser hostatjat en una casa propietat de la família, situada als peu s del Carme, que rebia el nom de l´"hospitalet". En aquest edifici, hi havia dues habitacions o pisos, on s´hostatjava, de forma continuada, a dos malalts pobres.
L´any 1703, Josep d´Amigant va convertir en capella l´habitació on s´havia allotjat el sant, la qual estava situada a la primera planta de l´edifici. Per fer-ho, va enderrocar el sostre de separació amb la planta baixa i va obrir una porta que donava al carrer del "forn de la plaça".
L´any 1713, durant la guerra de Successió, es va incendiar la casa, derruint-se la capella. Anys més tard, el 1778, la família Amigant va construir-ne una altra en el mateix lloc, la qual ens ha arribat fins a l´actualitat, tot i que amb diverses modificacions, les darreres de les quals, que li conferien l´aspecte conegut fins ara, fetes a mitjan segle XX.
L´edifici est& agrave; reconegut en el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa (fitxa R002) com a Bé Cultural d´Interès Local (BCIL)
L´estat de la capella presentava importants patologies a causa de la humitat, derivada de filtracions de la coberta o bé d´ascensió d´aigua per capil·laritat, que arribava fins a una alçada aproximada de 2 m. Així, el paviment i el recobriment de les parets estaven molt afectats i presentaven un mal estat generalitzat, amb nombrosos bufats i despreniments.
La porta d´accés, realitzada en fusta massissa, també estava en molt mal estat a causa de les humitats i de l´acció de xilòfags. En general, doncs, calia una rehabilitació a fons.
