«Vull creure que d'aquí a un temps el parc farà una altre cara i potser llavors ens el farem nostre». La reflexió d'una veïna del barri de la plaça Catalunya de Manresa resumeix amb sinceritat per què el parc públic més car de Manresa és també el menys utilitzat. Els veïns no se l'han fet seu. Ho diu mentre se'l mira una mica de lluny, asseguda en un banc de l'avinguda Tudela. Però no acaba de baixar-hi. Explica que no ho acostuma a fer mai. «Per què?», demana.
Inaugurat el 2009, va costar gairebé 1,4 milions d'euros, però del 2012 al 2016 se n´hi hauran invertit 300.000 més amb reformes per intentar que tingui el favor dels veïns. Són els canvis que es van pactar després de la consulta popular celebrada l'octubre del 2012.
Ara per ara hi ha poca gent que hi vagi a passejar o senzillament s'hi estigui. El més habitual és veure-hi canalla jugant. Alguns a pilota, utilitzant les estructures metàl·liques de porteria, altres fent les seves primeres pedalades amb bicicleta o, segons expliquen els veïns, adolescents fent parkour entre les pèrgoles. És a dir, desplaçar-se entre les reixes fent servir les habilitats del propi cos. En contraposició, a la plaça Catalunya, que és just al costat, hi ha més ambient amb les terrasses d'estiu, els jocs infantils sempre plens o la gent que es refugia a les seves ombres. Ombres que per cert no hi ha de moment al Vila Closes. Cal esperar que creixin els arbres que s'hi han plantat recentment.
L'arquitecte demana paciència
L'arquitecte que ha dirigit el projecte de reformes del parc, Jordi García, explica que s'ha de tenir en compte que en un espai on plantes arbres «hi has de deixar un decalatge de 10 anys perquè es faci. Això va passar al parc de l´Agulla. Durant 10 o 15 anys no s´hi acostava ningú perquè els arbres que s´hi van plantar eren petits. Ara allò és una altra cosa. Aquí acabarà passant el mateix. El parc s'omplirà de verdor i això canviarà». Del metall, que era el que va espantar els veïns des del primer moment, s'hauria de passar al verd, que és el que han reclamat sempre.
Del projecte de reformes al parc ja només en queden dues fases, que es duran a terme l'any vinent. Es tracta de la instal·lació de jocs infantils i la retirada de les tres estructures metàl·liques que formen les pèrgoles que hi ha al centre del parc. García comenta que serà l'actuació més vistosa i el canvi més radical que experimentarà el parc. Però al mateix temps la menys important. «Per això s'ha deixat per al final». Assegura que la prioritat era eliminar punts perillosos, com treure les peces de formigó que envoltaven part del parc.
Continua dient que un espai públic i estàtic com el Vila Closes «es dinamitza si la gent hi circula. Si poguéssim anar d´una banda a l´altra no passaríem per la vorera, sinó pel mig del parc. Això el fa dinàmic i i dóna vida». En cas contrari,«si el tens tancat» i envoltat com fins ara per un mur de formigó que impedia veure el seu interior «la gent no se´l fa seu». Això és el que s´ha intentat resoldre traient l´esmentat mur de formigó i substituint-lo per baranes perquè guany amb transparència.
Aquesta va ser una de les primeres reformes que es van fer al parc. També s´han construint escales per comunicar els diferents espais interiors del Vila Closes i una nova d´accés al xamfrà sud-est. A l´avinguda Tudela els bancs s´han encarat al parc i no al carrer, com es van col·locar originalment. Igualment s´hi ha col·locat un nou paviment. Fins ara hi havia panots amb juntes obertes.
Així mateix s´hi han plantat una trentena d´arbres més d´espècies diferents com desmais, til·lers, alzines, plàtans i salzes. «Amb el temps s´aniran fent, s´omplirà de verdor i canviarà d´aspecte», augura García. D´arbres també se n´han plantat a la vorera de l´avinguda Tudela.
Per a García s´ha detenir en compte que el parc està orientat a ponent, i això fa que sobretot a l´estiu, que és quan se´n pot fer més ús, «això sigui un fornal. Si a més a més queda ensotat, fa que no sigui un espai agradable». Amb les actuacions que s´hi han fet fins ara es vol canviar aquesta sensació. Afirma que «jo no he entrat mai a discutir l´estètica. Això és una qüestió absolutament subjectiva. El que és fonamental són dues coses: que funcioni per al que és, i els elements de seguretat».
Precisament els últims dies l´Ajuntament de Manresa ha acabat una nova fase d´actuacions de reforma al Vila Closes que s´han centrat bàsicament en l´enjardinament. La retirada de les estructures metàl·liques i la instal·lació dels jocs infantils queden per a l´any vinent. Les primeres ja es van treure pocs mesos després d'inaugurar-se per les protestes des veïns. Com que es tracta de peces ancorades al paviment, caldrà fer-hi obres. També afectarà l´enllumenat, ara integrat a les pèrgoles.
