Bacteris que es mengen residus electrònics, altres que s´alimenten de gasos contaminants, sistemes de connexió sense fil més barats i de menor consum que els actuals i simulacions per prevenir accidents cardiovasculars són alguns dels treballs de recerca que joves investigadors enginyers estan realitzant actualment a la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa. Formen part de les seves tesis doctorals.

A la Politècnica hi ha actualment 18 persones que fan el doctorat de les diverses branques de l´enginyeria. Prèviament han hagut de fer un màster. La seva vocació és la recerca, però asseguren que no és un món fàcil. Primer perquè hi ha pocs ajuts i escassos, i després perquè es topa amb la incomprensió i, sobretot, amb el desconeixement.

«Jo crec que molta gent té una idea equivocada del doctorat», assegura un d´ells, Alexis López. «Et diuen que si encara tens ganes de continuar estudiant, però no és el mateix, és totalment diferent. Es tracta de treballar investigant sobre una cosa que t´agrada». Eva Benzal, que investiga com eliminar i reciclar residus electrònics mitjançant bacteris, opina igual. «La gent té una idea equivocada del doctorat i ho considera un tercer estudi». Considera que és una feina vocacional.

Síndrome de Peter Pan

Xavier Guimerà pensa que la figura del doctorand no està prou valorada. «Hi ha qui pensa que tenim la síndrome de Peter Pan i es demana què fem encara a la universitat. Fem una cosa que ens agrada, i de fet és per això que hi som. En cas contrari, no aguantaria ningú». Considera, a més a més, que és una feina «molt important perquè el que fa avançar el país és el que genera la investigació i el desenvolupament». El famós I+D.

Daniel Calvo, també doctorand, opina el mateix. «Si un país vol evolucionar ha d´anar cap a l´I+D, i això s´aconsegueix amb gent preparada que fa un doctorat o que ha estat a la investigació». Per a Calvo, però, la figura de doctor «no es veu igual aquí que a fora. Si dius que fas un doctorand ho associen a ser professor universitari o a treballar en un centre de recerca. En canvi, al món de l´empresa pot donar molt joc». En el seu cas treballa i fa la seva tesi doctoral. «També existeix aquesta modalitat. No has d´estar en un programa o tenir una beca».

Una bona causa

Fausto Arias fa simulacions per prevenir accidents cardiovasculars. Afirma que normalment les tesis doctorals són per a una bona causa i que representen una aportació a la societat. «És una bona manera d´enfocar els desitjos de fer coses i contribuir a la societat», insisteix.

Núria Torras és enginyeria química i té el màster en Recursos Naturals. La seva investigació, però, no té res a veure amb provetes o microscopis. Estudia l´impacte de les accions per divulgar la ciència que fa l´Exploratori de Recursos de la Natura de la Politècnica. Durant dos cursos acadèmics controla alumnes de 4 instituts de Catalunya on s´ha promocionat d´una manera especial la ciència i la tecnologia per veure si realment ha donat resultat i els estudiants es decanten per branques científiques i tecnològiques. A Europa, i també als Estats Units, cada cop hi ha menys estudiants d´aquestes especialitats i, en canvi, són estratègiques i es preveu que hi hagi ofertes de feina en aquests àmbits. Si la tendència continua, Europa pot acabar sent «dependent» d´altres països. D´aquí la importància de la tesi de Torras.

Les enginyeries, però, tenen fama de ser dures. «En el meu cas vaig fer enginyeria perquè a batxillerat m´agradaven les ciències, les matemàtiques i la física», explica Lledó Pradés, de Castelló de la Plana i que fa el doctorat a Manresa. Pensa que a vegades la gent té una concepció equivocada de les enginyeries. «Es pensa que un enginyer mecànic arregla cotxes, quan en realitat és el que fa els cotxes».

Explica que possiblement «són carreres una mica més dures. Has de tenir molta base de matemàtiques, física i química, perquè al final has de saber una mica de tot». Pensa que anys enrere aquests estudis estaven més ben valorats.

«És bo per a Manresa que gent jove faci investigació»

La recerca és la base d´un país, i que hi hagi tota una sèrie de jovent que en faci a Manresa és bo», diu la directora de l´Escola Politècnica Superior d´Enginyeria de Manresa (EPSEM), Rosa Argelaguet.

Actualment hi ha 18 doctorands a l´EPSEM, encara que no tots de forma presencial al centre, sinó que ho fan des de fora dirigits des de la Politècnica a Manresa. També hi ha grups de recerca interuniversitaris. Un d´ells és de la UPC i de la Universitat Autònoma.

Atraure doctorands

Argelaguet explica que per a un centre com l´EPSEM no és fàcil atreure doctorands. D´entrada, perquè cal haver fet un màster, i a Manresa només s´ofereix el de Recursos Naturals i el de Mines. «Si en tinguéssim més, ens permetria tenir més doctorands». Per això, sovint «a la nostra escola els hem de buscar a fora». A vegades són estudiants que han tingut alguna relació amb el centre, i a vegades el tema que se´ls proposa els interessa. «Un cop són a fora, costa que tornin».

Argelaguet comenta que fer el doctorat permet fer recerca, això comporta també fer publicacions, «i com més publicacions, pots aspirar a més ajuts. És una roda. Aquí ja ho tenim instaurat». A més a més, destaca que els doctorands científics són «més durs que no pas els d´altres àmbits. I els d´enginyeria són especialment complicats» perquè «has de fer una cosa innovadora. Costa».

Lamenta les retallades i les escasses ajudes per a la investigació. En aquest sentit, una beca per fer un doctorat pot ser de mil euros bruts al mes. També es dol de la falta de reconeixement respecte d´altres països. Això fa que «molts joves acabin marxant, i quan van a fora els hi posen catifes perquè tenen claríssim la seva vàlua. Això hauria de canviar perquè és el nostre jovent, el nostre futur».

Perquè hi hagi més doctorands a Manresa, Argelaguet té previst implantar a l´EPSEM una modalitat que ja aplica la Politècnica que consisteix a implicar empreses perquè financin una part de la recerca. En aquest cas, però, la tesi no es publica, perquè generalment es desenvolupa un producte que no vol que la competència sàpiga. «A més a més, l´empresa sap que si contracta un doctor, aquest en sap molt més que no pas un estudiant de grau».

Projecte europeu

Un altre dels projectes que impulsarà la investigació a l´EPSEM és l´anomenat OptimOre, dotat amb 5 milions d´euros de la Unió Europea per millorar la tecnologia de l´extracció de tungstè i el tàntal. Són dos minerals considerats estratègics i bàsics per a la indústria electrònica. És el primer cop que la Politècnica a Manresa lidera un projecte de recerca d´aquesta envergadura.

Els joves investigadors, un per un

FAUSTO ARIAS

Simulacions per prevenir i diagnosticar malalties cardiovasculars.

Cubà de 44 anys, en fa més de 10 que viu a Manresa. Físic i enginyer, la seva investigació consisteix a fer simulacions per prevenir, millorar la diagnosi d´accidents cardiovasculars. Ho fa mitjançant simulació numèrica i tenint en compte variables hemodinàmiques, la tensió de la paret arterial, la placa que s´hi acumula i com es desprèn, que és quan apareix el problema cardiovascular.

NÚRIA TORRAS

Estudia l´impacte de les accions per divulgar la ciència entre els joves.

Enginyera química i màster en Recursos Naturals, Núria Torras, de 26 anys i de Manresa, fa una investigació sobre l´impacte real de les accions de divulgació que es fan per incentivar els joves a estudiar ciències i tecnologia. Fa el seguiment d´alumnes de 4 instituts de Catalunya. La manca d´estudiants que facin ciències o tecnologia baixa i és un tema que preocupa a Europa i als EUA.

ALEIX LLUSSÀ

Gestió de bases de dades per seleccionar informació.

Aleix Llussà, de 28 anys i de Manresa, fa un doctorat d´automàtica i robòtica. La tesi en la qual treballa es basa a seleccionar el gran volum de dades que actualment poden recollir els sensors que hi ha escampats per tot arreu, i establir uns patrons per triar la que interessi. D´aquesta manera s´estalviaria en emmagatzematge i a l´hora de transmetre dades. És el que s´anomena «comprensió amb pèrdua».

XAVIER GUIMERÀ

Desenvolupament de microsensors per eliminar gasos contaminants.

Xavier Guimerà és de Terrassa i té 28 anys. Va estudiar a la Politècnica de Manresa. Investiga com eliminar emissions contaminants utilitzant tècniques biològiques. En aquest cas, microorganismes que es «mengen» l´element contaminant. Treballa en el desenvolupament de microsensors de la mida de la punta d´una agulla que permetin estudiar amb resolució què passa en aquests tractaments.

ELOI MORRAL

Estudia la millora de tractaments biològics per eliminar residus.

De Navàs, Eloi Morral, investiga noves tècniques de tractament per eliminar gasos contaminants que es poden produir en la indústria. Alguns d´aquests gasos no es poden tractar de forma biològica. Morral busca noves maneres de tractar-los que siguin més òptimes i eficients. Es tracta de buscar noves tècniques que culminin en la millora o en el desenvolupament d´una nova tecnologia.

DANIEL CALVO

Busca com separar amb èxit tàntal i niobi, dos minerals emergents.

El tàntal i el niobi són materials que s´utilitzen bàsicament en les noves tecnologies com els mòbils o ordinadors. Són elements emergents per a l´electrònica. Es troben junts, i optimitzar el procés de separació per obtenir-ne un major rendiment és la investigació que fa Daniel Calvo, de Manresa i de 25 anys. Compagina la investigació del doctorat amb la feina a les mines de Súria.

EVA BENZAL

Investiga eliminar residus electrònics mitjançant bacteris.

Eliminar residus i components electrònics amb bacteris és la tesi doctoral en la qual treballa Eva Benzal, de 25 anys i d´Avinyó. «És un tema que m´agrada molt i em motiva», explica. Aquests tipus de residus s´estan convertint en un problema econòmic i també per al medi ambient. El repte de Benzal és que siguin microorganismes els qui s´alimentin d´aquests materials i reciclar el que es pugui aprofitar.

ALEXIS LÓPEZ

Un receptor sense fils de baix cost, poc consum i disseny simple.

Alexis López, de 25 anys i de Cardona, fa la tesi en l´àmbit de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). La seva recerca es basa en receptors de curt abast tipus WiFi o bluetooth amb l´avantatge que seria simple, econòmic, molt més barat que la tecnologia actual i amb un menor consum. Amb aquest receptor la bateria d´un portàtil, per exemple, duraria molt més.

LLEDÓ PRADÉS

Simulacions a l´ordinador de tractaments de gassos i olors.

Lledó Pradés, de 30 anys, és de Castelló de la Plana. Es va formar a la universitat Jaume I i va sortir la possibilitat de fer la tesi a Manresa. Forma part del recerca de tractament biològic de gasos contaminants i olors, i la seva feina és fer simulacions a l´ordinador del que passa, per exemple, dins un reactor entre aquests elements contaminants i els microorganismes per millorar el procés.

MARC BASCOMPTE

Treball per optimitzar la ventilació subterrània en mineria.

La investigació de Marc Bascompte, de 28 anys i de Santpedor, se centra en la millora de la ventilació subterrània en mineria. «Com més intensivament es treballa en una mina, hi ha factors ambientals, legislatius i de condicions de treball que s´han de tenir en compte». Això repercuteix en la millora de la productivitat i també en unes millors condicions a la feina dels treballadors.