Algun cop Facebook els ha demanat que felicitin pel seu aniversari una persona que va morir fa mesos? Twitter els recomana les piulades d'un finat? Google vol afegir difunts al seu cercle d'amistats? Aquestes situacions són més habituals del que pot semblar i totes tenen l'arrel en un mateix problema: encara que una persona mori, els seus comptes digitals poden seguir actius durant anys i panys.

Per fer front a aquesta situació, que afecta també els amics i familiars del finat, l'empresa e-dret, formada per sis advocats manresans, ha impulsat un mètode que permet als usuaris decidir en vida què passarà amb els seus perfils socials després de la seva defunció.

El projecte ha estat batejat e-testament i busca, precisament, això, que els usuaris de serveis digitals puguin redactar unes últimes voluntats on s'especifiqui què volen que es faci dels seus perfils on-line, no només en xarxes socials com ara Facebook, Twitter i Instagram, sinó també en altres plataformes com la de recerca de feina LinkedIn, el mètode de pagament PayPal i la web d'emmagatzematge d'arxius Dropbox, entre moltes altres.

La iniciativa, actualment en fase de desenvolupament, busca garantir que, mitjançant un senzill aplicatiu, els internautes deixin establerta la seva voluntat de tancar els comptes un cop finats. La informació quedaria recollida en la base de dades d'e-dret i, quan la persona morís s'enviaria una alerta al registre civil per confirmar el decés i, posteriorment es produiria la cancel·lació dels comptes.

Segons expliquen l'advocada Meritxell Sánchez Freire i la gestora de projectes d'e-dret Paula Rubiralta, l'estructura d'e-testament està pràcticament enllestida a nivell tecnològic per poder donar validesa jurídica a aquest pas. Tot i així, l'empresa resta a l'espera que es defineixi un marc legal que faciliti el reconeixement del decés per via telemàtica i que reconegui la validesa d'aquest mètode.

Alternatives a mitges

Actualment existeixen plataformes que permeten eliminar el rastre digital de les persones finades. Totes elles, però, presenten dos principals inconvenients: o bé no ofereixen garanties legals o bé depenen només dels amics i familiars.

En el cas de les primeres, Sán-chez Freire destaca que «no poden oferir garanties jurídiques i, de fet, ni tan sols poden garantir que la pàgina no farà fallida abans que la necessitis. Són emprenedors, no notaris», apunta.

Una altra alternativa és que algú del cercle més proper al difunt s´encarregui de tancar els comptes, ja sigui per mitjà d´alguna de les funeràries que ofereixen aquest servei o contactant directament amb les xarxes socials en qüestió.

Aquesta segona opció, però, sovint topa amb dificultats per part de les diferents plataformes. «Si ja és difícil donar-se de baixa per a un mateix, fer-ho en nom d´una altra persona ja és pràcticament impossible», explica Rubiralta.

A dia d´avui, la única opció amb unes mínimes garanties a efectes legals passa perquè l´usuari redacti un testament ordinari davant de notari i que en ell hi inclogui un legatari a qui confiï les contrasenyes i a qui li demani que bloquegi per ell els seus perfils.

La principal novetat que presenta e-testament, en canvi, és que elimina la presència de tercers, de manera que l´interessat és la única persona que intervé en el tancament, de manera que no s´exposa informació privada.

Un projecte premiat

Tot i estar en una fase inicial, e-testament va ser guardonat, el mes de juny, amb el premi del públic del certamen SpinUOC, de la Universitat Oberta de Catalunya dedicat a noves iniciatives.

El guardó els ha servit, diuen, per seguir treballant amb la institució buscant aconseguir nous socis per desenvolupar i posar en marxa la idea, que esperen engegar definitivament properament.