Laura Santamaria: inquieta amb una agenda carregada

Diu que té temps per a tot, però sols donar un cop d´ull a la seva agenda ja provocaria vertigen a més d´un. Laura Santamaria, la nova pubilla de Manresa, és una noia inquieta que té en la música i l´esport les seves principals aficions. Però no només això. Tot just acaba de tancar el seu primer any a la universitat, en el qual ha cursat dues carreres alhora: Educació Primària a la Universitat Autònoma de Barcelona i Dret a la Universitat Oberta de Catalunya.

Assegura que sempre havia sentit la crida de les dues vocacions i que, gràcies al fet de disposar d´una beca per a la matrícula del primer any, va optar per començar-les totes dues per veure si les podia combinar o, si més no, decidir quina l´atreia més. La jugada li va sortir bé i ara du els dos estudis en paral·lel. «Tot és qüestió d´organitzar-se bé, perquè si vols trobar temps per a alguna cosa, el trobes», diu.

L´únic sacrificat per la seva atrafegada vida acadèmica, reconeix, ha sigut el bàsquet, esport que havia practicat des de petita, primer amb els seus cosins i després en equips, i que ara ha hagut de deixar aparcat un temps. Al que no ha renunciat, però, és a la música, un hobby que, amb els anys, reconeix, s´ha convertit en la seva vocació.

Educació musical

El seu pas pels estudis d´Educació Primària, diu Santamaria, té un objectiu definit a l´horitzó: «ser professora de música». No en va, la nova pubilla de Manresa va començar a estudiar-ne quan tenia 3 anys, i ara que en té 19 es planteja continuar la seva formació com a docent al Liceu o a l´ESMUC un cop hagi acabat les carreres que té actualment començades.

Mentrestant, és integrant del grup Mogambo, on toca el saxo tenor, instrument que va començar a aprendre a dominar ara fa sis anys com a complement de la seva formació com a intèrpret d´oboè. Hores abans de la proclamació, recorda, havia tingut un concert a Navàs amb el grup al qual va arribar pels pèls provinent de l´aeroport, d´on tornava d´un viatge familiar per terres irlandeses.

Afició pels viatges

L´afició per viatjar i conèixer nous entorns és, precisament, un dels motius que Santamaria explica que la van portar a presentar-se per ser nova pubilla de Manresa.

Això, i la coneixença amb l´actual hereu de Navàs, que li va recomanar l´experiència de participar en el pubillatge. «Sempre ens fem la broma per veure quina localitat és millor, i jo sempre defenso Manresa. Ara podré donar a conèixer la meva ciutat a tot arreu on ens convidin, i això és una idea que m´agrada», rebla la nova pubilla manresana.

Per ser escollida i poder representar la ciutat, abans, ella i Marc Piqué, el seu company de pubillatge, van haver de passar un examen que descriu majoritàriament «de cultura general» amb preguntes com ara quin és el patrocinador de l´equip de bàsquet de la ciutat, quines en són les principals entitats o la que ja és tot un clàssic d´aquesta mena de certàmens: quin és el nom de l´actual alcalde.

Marc Piqué: la història i la política, les seves aficions

El nou hereu de Manresa es presenta amb tota una declaració d´intencions: ell, explica, no espera altra cosa del seu any en el càrrec que «representar la ciutat allà on anem i aportar els meus coneixements sobre Manresa». Això, afegeix, i conèixer tantes poblacions catalanes com sigui possible trepitjar en els propers dotze mesos.

Aprofitar l´experiència i gaudir-ne són, precisament, els dos consells que li ha donat el seu predecessor com a hereu, Eduard Pladellorens, i els vol prendre al peu de la lletra, oimés tenint present que, com diu, «saps que en actes així compartiràs molts interessos i inquietuds amb les persones amb qui et trobaràs. Segur que es crea molta germanor».

Per a Piqué, la perspectiva de passar els caps de setmana recorrent el país de punta a punta no és nova. A banda del seu vessant com a hereu, el jove és membre actiu de l´associació Miquelets de Catalunya -per la qual es va presentar al títol-, amb la qual l´any passat recorda haver dut a terme sortides pràcticament setmanals amb motiu dels actes de commemoració de la desfeta del 1714. «Ens va enganxar de ple el Tricentenari i ens trucaven de tot arreu, va ser molt interessant», diu.

La participació amb els Miquelets forma part de l´afició del nou hereu per la recreació històrica, una disciplina amb la qual participa tant en la reconstrucció de la guerra de Successió com en la de batalles napoleòniques i d´enfrontaments del període de la guerra civil espanyola. Una activitat amb què, explica, ha viatjat a diversos punts de l´estat espanyol, principalment a la Franja d´Aragó, on sovint es reprodueixen els combats de la batalla de l´Ebre sobre el territori real de pobles com Faió i Alcanyís.

Aspirant a politòleg

Originari del barri Plaça Catalunya, Marc Piqué començarà el setembre que ve els estudis de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. No en va, la política és també un dels principals interessos de l´hereu manresà, que no dubta a assegurar que «estimo la meva ciutat i el meu país».

Aquests van ser els principals motius, assegura, que el van portar a presentar-se al càrrec. En aquest sentit, Piqué destaca que, per a ell, «és un honor ser el representant de la ciutat i la seva cultura» en un moment de canvi com és l´actual, pel qual creu que l´aportació dels joves és cabdal: «crec que els joves ens hem d´implicar més en la construcció del futur, ja que serà el món que ens trobarem», rebla.

Fills d´arquitectes

Malgrat que ni ell ni Laura Santamaria, la seva companya de pubillatge, ho sabessin, tots dos joves tenen alguns trets en comú.

Tots dos són fills d´arquitectes i això els va portar, de petits, a compartir unes vacances a Menorca organitzades per la delegació comarcal del Col·legi d´Arquitectes de Catalunya.

«No ho recordava, però els meus pares m´ho van dir just després de la proclamació», afirma Piqué, a qui la seva mare ha promès ensenyar unes fotografies que ho demostren i que encara no ha tingut ocasió de veure. «Tot i que cap dels dos ho tingués present, és curiós que ens haguem retrobat així», sentencia l´hereu.