El projecte de millora del camí de la Vall del Paradís, antic carrer de la Cova, no convenç els historiadors i estudiosos consultats per Regió7. Les obres, iniciades aquesta setmana i que van a marxes forçades (ahir n'havien retirat bona part de l'empedrat), inclouen pavimentar més de la meitat del passatge amb formigó. Per als historiadors el que caldria és recuperar l'empedrat del vial de dalt a baix.

La comissió de patrimoni del Centre d'Estudis del Bages és del parer que "el criteri bàsic sobre el tractament del patrimoni hauria de ser el respecte màxim a l'obra conservada". En aquest cas del camí de la Vall del Paradís, considera que "caldria conservar les característiques originals, antigues".

Francesc Vilà, director del Museu Comarcal, i els historiadors Raquel Valdenebro, Francesc Comas i Jordi Bonvehí, així com l'advocat Lluís Matamala, amant del patrimoni, coincideixen amb el que diu el Centre d'Estudis del Bages. Vilà comenta que, tenint en compte tots els camins empedrats que ja s'han perdut a Manresa al llarg dels anys, en el cas d'aquest "hem de ser el màxim de curosos". Valdenebro confessa que "sóc molt conservacionista" i que, "sempre i quan estigui en bones condicions, s'ha de conservar". Remarca que "els camins són un dels temes més mal tractats, com si fossin de segona fila; no se'ls dóna el valor que tenen".

Pedra autòctona

Comas considera que "si l'empedrat hi és tot, s'ha de conservar". En els trams on no n'hi hagi, ell recomana posar-hi pedra autòctona. Llambordes que, lamenta, "ja ens hem carregat a la meitat de Manresa. Ara ja no en queden gairebé en cap carrer". Apunta que posar granit, que és el que preveu la intervenció en un tram del camí, és impropi perquè "mai no ha estat una pedra d'aquí". Bonvehí creu que calia una millora perquè el camí estava molt deixat però que, tallant l'herba i posant ciment entre les pedres, n'hi havia prou. D'altra banda, valora que, amb formigó se solucionen temes com les patinades o el fet que, a la part de baix, la que hi ha a tocar del Pont Vell, hi entrin els cotxes. És un dels arguments defensats per l'Ajuntament per fer aquesta part amb formigó rentat a l'àcid.

Registre de rec

Matamala esmenta que el resultat serà semblant a l'aconseguit al tram restaurat del camí de Santa Caterina, on també es va utilitzar formigó i que no el satisfà gens perquè creu que distorsiona el que és un camí amb història. Per parlar del camí de la Vall del Paradís remet al pla de patrimoni de la ciutat, que proposa una protecció parcial de l'enllosat del rec i de l'empedrat, i recorda que aquest camí on ara s'intervé "conserva un dels enllosats més antics de Manresa i l'única llosa de registre ben situada al mig del rec". El pla el situa entre els segles XVII-XVIII o anterior. També lamenta que l'actuació no s'aprofiti per fer millores al clavegueram que evitarien els problemes que hi ha ara quan plou molt. Insistint en l'empedrat que reclama que es preservi al llarg de tot el recorregut, recorda que les pedres són les mateixes que hi havia davant del santuari de la Cova antigament. En definitiva, reclama "consolidar l'antic camí ral" sense fer invents i, al mateix temps, posar en valor l'esmenat registre de reg de la Sèquia.

La comissió de patrimoni del Centre d'Estudis del Bages té molt clar com s'hauria de fer (o d'haver fet) la millora. "Ja que bona part del camí està fet amb un bon empedrat antic, caldria seguir la pauta i fer-lo tot igual. Si faltés pedra caldria utilitzar la del país, la més semblant a la que ja hi ha. Caldria que tot el recorregut fos fet de la mateixa manera. El projecte preveu que una part es faci amb formigó, una part amb pedres velles i una part amb granit". Al seu entendre, "fer una part del camí amb formigó no sembla adient amb les característiques del camí antic. Tampoc ho és introduir pedra de granit aliena al terreny i a la tradició del lloc". Apunta que "conservar la part del camí amb l'empedrat original resultaria molt més barat que no fer tot el camí de nou", i conclou que, mentre que "les novetats arquitectòniques es poden desenvolupar en molts llocs de nova creació, on hi ha una obra antiga original no és justificable eliminar-la ni distorsionar-la", i que "cal conservar i restaurar amb cura i respecte els elements del patrimoni que han arribat als nostres dies".