L´assemblea de joves Arran Manresa ha segellat els panys de diverses immobiliàries del centre de la ciutat per denunciar la greu situació en matèria d´habitatge que pateixen moltes manresanes, malgrat que la ciutat disposa de milers de pisos buits on s´hi podrien reubicar les persones sense habitatge o amb habitatges deficients. L´acció s´emmarca en la campanya "Sostre i Treball" que duen a terme les assemblees d´Arran als Països Catalans.

Comunicat de l´acció:

Segurament l´acció no haurà agradat a alguns, segurament ens titllaran de vàndals i violents. Veurem pacífics ciutadans condemnant la nostra acció i la oficialitat nerviosa de tenir joves violents a la ciutat. Però nosaltres argumentarem per què hem fet l´acció:

L´hem fet perquè les immobiliàries, siguin grans o petites, són part de l´engranatge que converteix una necessitat i un dret bàsic i fonamental com és l´habitatge, en una mercaderia per a enriquir-se;

perquè les immobiliàries s´han beneficiat d´una bombolla immobiliària que ha empobrit les persones i ha destrossat el territori.

Perquè les immobiliàries xuclen els pocs recursos econòmics de què disposen les classes populars perquè paguin per un dret bàsic.

Per denunciar que hi ha 7372 habitatges buits a Manresa, quan milers de manresanes no disposen d´habitatge o disposen d´un habitatge precari.

Per denunciar que 5572 manresanes pateixen falta d´espai vital a la llar, la qual cosa ocasiona problemes de convivència, psicosocials, d´higiene...

Per denunciar que vivim en un país on és normal posar els beneficis econòmics de les empreses per davant de les necessitats bàsiques de la població.

Rere la fredor de les xifres que estem donat hi ha persones que pateixen, hi ha persones explotades, hi ha persones que passen gana, que passen fred...

I, finalment, també direm que acabar amb les activitats immobiliàries capitalistes no significa acabar amb les activitats immobiliàries ni amb les persones que treballen en aquest sector, sinó que significa posar l´activitat immobiliària en mans de la societat, no del mercat capitalista, de manera que tingui una gestió pública o comunitària i tingui com a finalitat proporcionar habitatge digne per a tothom, no l´enriquiment privat.

Tanmateix, després d´haver exposat els motius de l´acció, hi haurà gent que seguirà denunciant la nostra acció i ens diran que comparteixen el que diem però que hi havia altres maneres de protestar que no fos de manera ´violenta´ i vandàlica´.

I és que en comptes d´adonar-nos de la violència quotidiana que pateixen milers de manresanes i sentir profundament que tanta gent ho estigui passant malament, seguirem capficats en els panys espatllats i mirarem el dit quan és la lluna el que s´està assenyalant.

4 panys espatllats és violència? Potser sí. Però vivim immersos en la violència. La violència contra les pobres, que serveix per exprimir-les i treure´n enormes beneficis, no serà condemnada mai pels discursos oficials que s´omplen la boca de discursos contra la violència. En canvi, la violència dels que combaten i denuncien la violència legal i oficial (ni que només es tracti de quatre panys espatllats) serà condemnada enèrgicament pels que dia rere dia deixem passar pacíficament la violència pel nostre davant.

Exprimir les persones fins a la sacietat perquè paguin per una necessitat i un dret bàsic com l´habitatge. Aquesta és la violència viscuda diàriament per les classes populars.