Una de les peces que exhibirà l'"Espai Manresa 1522, la ciutat d'Ignasi", situat al local del costat del teatre Conservatori i que obrirà portes i s'inaugurarà el dia 21, ha avançat l'Ajuntament, és una maqueta a escala 1:500 que mostra com era la capital del Bages per on va passejar Ignasi de Loiola quan hi va viure onze mesos, entre el 1522 i el 1523. L'han realitzat al taller de maquetes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC), a Sant Cugat del Vallès. Ahir la van traslladar a Manresa, on aquesta setmana ha començat la museïtzació de l'espai, fetes les obres per adequar-lo.

L'arquitecte Carles Marcos i l'enginyer Àngel Garcia són els responsables de la maqueta, que han executat assessorats per l'historiador manresà Jordi Piñero. L'han construït en dos mesos i fa 1,20 metres d'amplada per 2,10 de llargada. Elaborada en poliuretà ràpid d'alta densitat, permet tenir una imatge global per primera vegada de com era la ciutat de fa cinc-cents anys, tenint en compte que no hi ha cap mapa de l'època: "és un plànol inèdit que ha anat sortint de diferents recerques, investigacions i comparacions", fa notar Marcos, per a qui "el més complex ha estat arribar a una base".

La maqueta mostra la ciutat emmurallada (inclòs el Pont Vell i les Escodines), i en destaca setze elements relacionats amb sant Ignasi (la balma on es va aixecar la Cova, l'antic hospital de Santa Llúcia, la casa Amigant, la Seu, Sant Domènec...); quatre que tenien un pes específic en aquella època, com la casa del comú i la torre de l'Àliga, que era el punt més alt de la ciutat; i dibuixa els ramals documentats de la Sèquia.

Sense cap mapa de l'època de la ciutat al qual recórrer, l'únic de què es disposava fins ara era d'una maqueta de la topografia i l'emmurallat del 1375, exposada al Museu Comarcal, i una il·lustració, també del 1375, del dibuixant Daniel Hernández amb l'assessorament històric de Raquel Valdenebro editat per l'Ajuntament i Regió7. Marcos comenta que entre la Manresa del 1522 i l'època d'esplendor de la ciutat, el segle XIV, "que és del que tenim més documentació perquè és el que s'ha estudiat més, hi ha poques modificacions a nivell d'estructura urbana. La majoria de carrers són els mateixos". Ha estat, per tant, un punt de partida important. Els plànols utilitzats són del segle XIX. Josep Alert, corresponsable de la museïtzació de l'"Espai Manresa 1522, la ciutat d'Ignasi", subratlla que "una dada rellevant és que bona part d'aquest paisatge es va mantenir fins l'any 1936". Una altra font que cita Marcos és la corresponent a les excavacions arqueològiques realitzades els darrers anys; per exemple, per dibuixar les torres de les muralles.