Sabia llegir quan tenia quatre anys, però el Dan, que ara en té set, no ho va dir als pares: el Marc Clotet i la Carme Mas. La família és de Castellgalí. La mare explica que ho van començar a sospitar en un viatge a Suïssa. «Mira, mama, allà posa école [escola en francès]», va dir tot despreocupat. Li va preguntar si sabia llegir, però el Dan va negar-ho rotundament. Els pares, que van començar a sospitar, un dia van agafar un llibre infantil i li van dir que cadascun havia de verbalitzar una paraula. Efectivament, sabia llegir. «Ens va explicar que no ens ho amagava perquè no volia que li deixéssim de llegir contes a la nit», recorda Carme Mas.

Va ser el curs en què els pares del Dan van ser conscients que la intel·ligència del seu fill realment està molt desenvolupada i que havien de començar a afrontar-ho perquè el nen no s´avorrís a l´escola i mantingués l´interès pels estudis. Prèviament, quan cursava P4, el Dan es va trobar malament a l´escola i els seus pares el van haver d´anar a buscar. No era la primera vegada, ja que quan feia P1 va tenir malestar físic en diverses ocasions. Què li passa el Dan? Es preguntaven els pares. «No vull tornar a classe perquè allà estem treballant el número 4 i ja vau veure que jo ja sé comptar fins al 4.000». El Dan va canviar d´escola, actualment va a la Joviat de Manresa, i els pares van parlar amb els professors de com mantenir l´interès del fill pels estudis.

L'encaix a les aules

Ara, aquest nen de 7 anys va seguint el temari pautat des del centre educatiu, però els docents li donen prou marge per aprofundir els temes. «Ara, per exemple, estan treballant la geografia de Catalunya. Ell va dir que, a part, volia col·locar-hi les capes de la Terra. No tocava fer-ho, però ell tenia interès a posar el nom a les capes del planeta. A part, quan estudien altres matèries, els professors li pregunten si vol buscar més informació sobre aquella temàtica», diu la mare. Estan contents amb el professorat perquè entenen que el Dan necessita aquesta atenció. «El centre educatiu actua correctament, però som conscients que el sistema no té un protocol per atendre els nens amb altes capacitats intel·lectuals», opina el pare del Dan, Marc Clotet. De fet, ells creuen en una educació inclusiva, en què no s´hagin de separar els alumnes que tenen una intel·ligència que va més enllà dels paràmetres estàndards. «De cap manera creiem que els més intel·ligents hagin d´anar a centres especialitzats per a ells», destaca el pare.

Al Dan li interessen tots els temes. Li encanten totes les assignatures i és un alumne excel·lent tant si treballa la llengua com els números, però els pares tenen clar que emocionalment és un nen de 7 anys. «Diu que de gran vol ser bomber o jugador de bàsquet, com qualsevol altres criatura de la seva edat», afegeix.

Dan Clotet amb els seus pares, la Mercè i el Marc. FOTO: Arxiu particular

Els pares del Dan també volen desmuntar tòpics. «És un noi sociable i es relaciona amb tothom. S´integra bé als grups i per tant no se sent diferent», destaca Carme Mas. Diuen que el nen és conscient de la seva intel·ligència i que la seva tasca, com a pares, és precisament que faci un bon ús de la seva ment privilegiada. Per aquest motiu, en converses familiars, li diuen: «però per a tu no és un mèrit ser intel·ligent, ja que no et suposa cap esforç. Has nascut així i, per tant, el treball que facis per mantenir el teu nivell és el que realment importa».

Els pares també l´han inscrit a natació -tot i que practica altres modalitats esportives- perquè amb l´esport volen que vegi que no tot és bufar i fer ampolles.