Naixements i morts es comencen a igualar a Manresa després de 12 anys amb més parts

Segons dades de l'Institut Català d'Estadística (Idescat), hi ha una tendència a canviar de cicle. Això no es produïa des del 1984, quan per primera vegada en els últims 40 anys les defuncions van superar els naixements a la capital del Bages. Aquesta situació es va allargar fins al 2001. A partir d´aleshores es van tornar a imposar els naixements, i ara s´aparellen amb les defuncions.

Les línies s´ajunten

Des del 2002 fins ara ha nascut més gent que no pas se n'ha mort a Manresa, però les línies de naixements i defuncions s'han anat ajuntant els últims anys. El 2002 hi va haver 31 naixements més que no pas decessos, xifra que es va repetir el 2003. A partir d'aleshores els parts es van disparar, i la diferència amb les defuncions també. El 2010 va ser quan hi va haver més naixements a la capital del Bages. Un total de 988. A més a més va coincidir que també va ser l'any en què hi va haver menys defuncions des del 2002. Això va fer que la diferència tingués un saldo positiu de 304 manresans.

A partir del 2010, però, el nombre de parts va començar a baixar en picat. D'un any a un altre es va passar dels 988 esmentats a 846 el 2011, un salt de 142. El 2013, la diferència entre naixements i defuncions va ser de 117. Les dades de decessos del 2014 encara no està disponible a l'Idescat. Tampoc els naixements del 2015.

Aquestes xifres, però, són ben diferents de les que hi havia a mitjan dècada dels 70. El 1975, per exemple, hi va haver 1.123 naixements i 615 defuncions. La distància més important es va donar el 1977, amb 1.112 parts i 580 decessos. La diferència és de 532. A partir d'aleshores els dos gràfics es van anar unint de forma gradual.

El 1983 tan sols hi va haver 3 naixements més que no pas defuncions, i a partir del 1984 el saldo va començar a ser negatiu. Va ser així durant 18 anys, fins que el 2002 es va capgirar la situació amb 31 naixements més que no pas defuncions. Ara la diferència s'ha tornat a escurçar. Els 747 parts que hi va haver l'any passat són una xifra similar a la de l´any 1982, quan n'hi va haver un total de 795. En canvi el nombre de defuncions s'ha mantingut estable els últims 40 anys.

Creixement negatiu

La crisi socioeconòmica explicaria el brusc descens en el nombre de nounats a partir del 2010. També pel descens de la població immigrada. A la comarca del Bages, l'evolució ha sigut similar a la de Manresa.

El primer semestre del 2015 hi va haver a l'estat espanyol un creixement vegetatiu negatiu, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que s'han fet públiques aquest desembre. Això significa que cau la població i que augmenta l'envelliment.

Si el segon trimestre també es confirma la mateixa tendència, seria la primera vegada que hi hauria un creixement negatiu des del període de la guerra civil i de l'epidèmia de la grip del 1918. El primer semestre de l'any 1999 hi va haver una situació semblant, però a la segona meitat de l'any hi va haver un creixement positiu. Segons l'INE, els primers semestres de cada any acostuma a haver-hi més decessos i menys naixements respecte als segons.

Els primers sis mesos d'aquest any hi va haver 206.656 naixements, mentre que hi va haver 225.924 defuncions. Ha coincidit no tan sols que hi ha hagut un lleuger augment de la mortalitat, sinó també que el nombre de parts ha sigut molt baix, tendència que es dóna des del 2008. Les dones tenen fills cada cop més tard, i són les terceres d'Europa que en tenen menys. En aquests moments Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb una pitjor situació demogràfica.

L'INE preveu que Espanya perdi un milió d'habitants els pròxims 15 anys, i 5,6 milions fins al 2064, quan quedaria en 40,9 milions d'habitants. A més a més del descens de la natalitat, el creixement real també es veu frenat per la menor immigració i un augment de l´emigració, sobretot de gent jove, cap a altres països.