Jordi Prat (1988) és el primer manresà que forma part d´una de les llistes de la revista Forbes. Ho ha fet com un dels 30 inventors europeus més creatius de menys de 30 anys en l´àmbit de la ciència i la salut per la seva feina en el desenvolupament d´un escut d´invisibilitat al camp magnètic i la creació del primer forat de cuc magnètic experimental, anàleg als còsmics, però que transfereix el camp magnètic d´un extrem a l´altre mantenint-lo indetectable al llarg de tot el recorregut.

La seva feina es mou fregant l´impossible en facilitar que esdevinguin reals teories que semblen pròpies de la ciència-ficció.

Que els objectes siguin magnèticament invisibles sembla una idea de ciència-ficció...

I fa uns quants anys ho era, de ciència-ficció! Aquesta és la grandesa de la ciència; el que avui sembla impossible al cap d´un temps pot passar a ser una realitat. La invisibilitat magnètica, en particular, crec que a més a més acabarà tenint aplicacions pràctiques significatives en un futur no gaire llunyà. El temps ho dirà...

Què és això d´un forat de cuc magnètic?

Bàsicament és un dispositiu que permet transferir els camps magnètics d´un lloc a un altre i que, al mateix temps, és magnèticament indetectable. Si fóssim capaços de veure amb els nostres ulls els camps magnètics i miréssim un forat de cuc magnètic, el que veuríem seria que els camps magnètics entren per un forat i surten per un altre a una certa distància, i entre l´entrada i la sortida no veuríem absolutament res; cap camp magnètic ni cap dispositiu.

Quines aplicacions pot tenir?

La nostra recerca és més aviat bàsica i, per tant, vam investigar en el tema sense pensar gaire en les aplicacions finals que podia tenir. Tanmateix, com que els camps magnètics estan presents en moltíssimes tecnologies del nostre dia a dia, un dispositiu amb unes propietats tan úniques podria arribar a ser molt útil en diversos sentits. Per exemple, podria permetre fer proves de ressonància magnètica nuclear en entorns menys claustrofòbics: els camps magnètics es podrien generar més lluny del pacient i transportar-los fins a la zona del cos a estudiar mitjançant un d´aquests forats de cuc magnètic.

Perdoni, però què té de ´cool´ un forat de cuc magnètic?

Suposo que van escollir aquesta recerca com una de les més cools del 2015 perquè és conceptualment sorprenent. Els forats de cuc astronòmics no s´han observat mai i només s´han discutit teòricament. Construir-ne un que funcioni per llum és teòricament possible (ja fa uns anys que es va publicar la teoria de com fer-ho) però a la pràctica és complicadíssim trobar els materials necessaris. El cas dels camps magnètics ha resultat ser el primer en què s´ha pogut construir un dispositiu així, sobretot gràcies a la disponibilitat dels materials i a alguns avenços en la teoria també. No sé si això és cool, però el que sí que és cert és que ha despertat força atenció.

Quins són els principals obstacles als que s´està enfrontant a hores d´ara?

Ara estic fent recerca en una direcció una mica diferent; estic en un grup d´òptica quàntica a Àustria on intentem dissenyar diferents experiments basats en les teories de la física quàntica (les lleis que regeixen els objectes quan són molt petits). Curiosament, els camps magnètics resulten ser molt útils per a aquest tipus d´experiments tan delicats i fràgils, i per això m´he unit a fer recerca en aquesta direcció.

Dels altres membres de la llista ´30 under 30´ destaqui el treball d´un d´ells.

Trobo molt interessant el cas de l´Aleix Megías, fundador d´una start-up que té com a objectiu la fabricació i posada en òrbita de satèl·lits de baix cost. L´emprenedoria en temes científics no és gaire freqüent a Europa i menys a Espanya, i el seu projecte, que està posant en marxa a Londres, és atrevit i atractiu.

Com ha arribat el seu treball fins a la revista Forbes, quin creu que va ser l´itinerari?

En el meu cas crec que ha estat a través d´un periodista científic britànic amb qui hem tingut diversos contactes els darrers anys perquè ha publicat notícies de les nostres recerques a escala internacional. Casualment també és col·laborador de la revista Forbes, i per aquí s´explica la connexió.

La darrera entrevista que Regió7 va publicar sobre la seva recerca va ser l´agost del 2014, pot explicar de forma planera si s´han assolit avenços en el seu camp d´investigació durant aquest temps?

M´agrada molt aquesta pregunta i la resposta és afirmativa. Tenim constància que la recerca en invisibilitat magnètica que nosaltres vam iniciar ha estat seguida per altres grups i que està donant lloc a noves publicacions i línies de recerca. La recerca sobre fibres magnètiques també ha estat seguida i, de fet, companys de l´institut d´òptica quàntica on ara treballo estan començant a fer experiments amb elles per controlar circuits quàntics. També hem avançat en recerca aplicada: hem demostrat experimentalment que alguns dels nostres metamaterials permeten millorar la transmissió d´energia sense fils i hem fet una patent en aquesta línia. Ara estem treballant per establir una connexió amb empreses que se´n puguin beneficiar.

Per què ha marxat a treballar a l´Institute for Quantum Optics and Quantum Information de l´Acadèmia Austríaca de Ciències?

Doncs un dels motius més importants és perquè aquí hi ha grups amb recursos i bon finançament per poder-hi fer recerca. També perquè es tracta d´un centre capdavanter en el seu camp, ple de científics excepcionals de qui aprendre i enriquir-se. Tot això fa que el centre sigui realment un punt atractiu de talent internacional capaç de crear un cercle virtuós que s´autoalimenta.