Antoni Llobet Mercadé (Manresa, 1965) ja va ser, en el mandat anterior, el polític de les comarques centrals amb més pes dins el Govern de Catalunya, exercint de director general de Centres Públics. Ara, com a secretari de Polítiques Educatives del departament d’Ensenyament de la Generalitat, ho és encara més com a número 2 -conjuntament amb la secretària general, Maria Jesús Mier- de la consellera Meritxell Ruiz.

Llobet farà equilibris per mantenir una presència suficient a l’Ajuntament de Manresa, del qual és portaveu del govern i regidor d’Habitatge, i al mateix temps entomar la seva nova responsabilitat d’alt voltatge polític en l’actual moment de preindependència.

Vostè entra al Govern en una posició i en un moment de forta fricció amb l’Estat.

Nosaltres, de voluntat de fricció, no en tenim cap. Però sí, és probable que hi hagi aquesta fricció tenint en compte que en els darrers temps s’ha demostrat que hi ha estat. No treballarem amb ànim ni voluntat de fricció, però, en el cas que se’ns discuteixi que puguem exercir les competències plenes en educació que tenim, sí que n’hi haurà, perquè se’ns nega la facultat de dissenyar el sistema educatiu del país.

En aquest nou càrrec vostè treballarà encara més frec a frec amb la consellera que quan era director general.

Bé, hi ha d’haver una comunicació fluida i fàcil, perquè a les secretaries ens pertoca fer la tasca de coordinació de les direccions generals.

I com aniria si la Generalitat decidís tots els continguts?

La resposta a aquesta pregunta seria pròpiament el pla d’actuació de la conselleria, que exposarà els propers dies la consellera al Parlament. De tota manera, sí que tenim clar que seguirem treballant en un enfocament competencial del currículum i a partir de projectes educatius propis de cada centre docent. I, sense cap mena de dubte, continuarem aplicant el nostre model d’escola catalana en llengua i continguts.

Qui proposa els continguts educatius?

Una part la marca directament el govern espanyol i una altra cadascuna de les comunitats autònomes. Precisament aquesta és una de les qüestions de fricció evident i bastant habitual. Però amb la llei orgànica dita de millora de la qualitat educativa, la LOMCE, clarament, des de Catalunya s’ha entès des del primer moment que va molt més enllà del que té estipulat l’Estat i envaeix les competències de la Generalitat.

Què toca fer, doncs?

El que hem fet, ja en el mandat anterior, és elaborar uns currículums propis ja que entenem que hem de poder decidir el currículum que s’ha de fer a les escoles i instituts de Catalunya.

Qui és el seu interlocutor directe per la banda del ministeri d’Educació?

No és que jo m’hagi d’entendre amb algú en concret, sinó que quan el govern espanyol decideix convocar els representants de les conselleries de les autonomies és quan hi pot haver el contacte.

O sigui, que serà un dels cridats a capítol.

En cap cas acceptarem la idea que el govern espanyol ens pugui cridar a capítol. Una altra cosa és la voluntat de diàleg que sempre tindrem amb tothom, però des de la base que ens devem al procés que la majoria parlamentària de Catalunya està duent endavant, també en matèria educativa.

Què intentarà aportar al càrrec?

Igual que quan em van nomenar director general de Centres Públics, el que puc aportar és, sobretot, el que jo mateix he experimentat com a docent, com a membre d’equips directius de centres docents i l’experiència municipal que al llarg dels anys m’ha fet conèixer molt de prop la realitat d’escoles i instituts.

Quines atribucions estrena com a secretari de Polítiques Educatives?

La secretaria té l’encàrrec de coordinar l’actuació del departament amb relació als continguts educatius. Això inclou aspectes curriculars, proves d’avaluació, projectes educatius dels centres i formació del professorat. Lògicament, tot això fet a partir de la coordinació amb les direccions generals tant d’educació infantil i primària com d’ESO i batxillerat i de FP. També li pertoca la coordinació dels aspectes de la direcció general d’atenció a la família i comunitat educativa en el sentit de temes de convivència escolar, i tot el tema d’ajuts, com les beques menjador.

Déu n’hi do....

També és competència d’aquesta secretaria el model d’escola catalana, tant en llengua com en continguts, l’aprenentatge de llengües, la coordinació de la inspecció educativa, la coordinació de les direccions dels centres del departament d’Ensenyament, per tant, coordinar les juntes centrals de directors tant de primària com de secundària...

En resum?

Intentar coordinar i impulsar tot el que tingui a veure amb l’aprenentatge escolar pel que fa als continguts i les maneres de transmetre’ls i avaluar-los.