Cristina Cruz: «Com a sindicalista el meu objectiu és crear ocupació i que sigui de qualitat»

La polèmica per la pancarta que es va exhibir a la rua del carnestoltes de Manresa que deia «La Gabriel és de tots», en referència a la diputada sallentina per la CUP Anna Gabriel, la va sorprendre treballant. De seguida va emetre un comunicat rebutjant el cartell. Ho considera totalment desencertat perquè «utilitza un to masclista i a la dona com a objecte. Tenim molta feina per fer», assegura. És germana del cuiner manresà Jordi Cruz.

Quines sensacions li va causar entrar de regidora a l’Ajuntament?

Va ser, primer, una sorpresa. Sí que pensàvem que trauríem bons resultats però potser no tant. Jo anava de número 6. Llavors el primer repte va ser fer el pacte de governabilitat amb Convergència, i la veritat és que va anar bé. Aquest temps ha servit per veure si podríem treballar conjuntament, perquè som dues forces diferents i havíem de mirar si era possible, si hi ha complicitats, si podem resoldre les diferències que podem tenir, establir canals de comunicació i treball... Han sigut com unes pràctiques per veure si ens entenem, perquè una cosa és ser al govern o a l'oposició, i l'altra treballar conjuntament.

Després ha arribat l'entrada al govern. Això ja és més vertiginós?

Sí. Per a una persona com jo que acaba d'entrar a la política és vertiginós. Ja fa una mica de vertigen entrar a l'Ajuntament. Ara no sóc a l'altra banda dient heu de fer això o heu de fer allò, o això no està bé. Ara hi haurà algú que em dirà què he de fer. Un cop assumit això, ja està. No estic en una zona de confort i ara he de fer la feina ben feta, orientar-me i fer un pla de treball, que és on estic situada ara.

Entremig d’una cosa i l’altra hi va haver la renúncia del cap del grup d’Esquerra, Pere Culell. La va agafar per sorpresa?

No s'ho esperava ningú. Jo penso que vam sortir bé de la situació i som un bon equip. Ja érem un bon equip, però era el nostre cap de llista i jo vaig entrar a la candidatura pel Pere. Va ser una situació de crisi però ens en vam sortir bé.

A l'anterior mandat de Convergència no hi havia una regidoria de la Dona. Ara es recupera. Per què creu que hi ha de ser?

Nosaltres creiem que el tema de la dona té prou pes per tenir una regidoria pròpia. Això no vol dir que quan depenia d’Afers Socials no es fessin polítiques. Però ha de tenir una identitat i estructura pròpia, i els seus tècnics.

Quina serà la seva prioritat en aquesta àrea?

El primer hola bon dia que em vaig trobar van ser els projectes que havíem de presentar a la Diputació. El segon hola bon dia els actes del Dia de la Dona del 8 de març. Després hem de fer el pla d'igualtat de Manresa i recuperar els agents d'igualtat. Llavors hem d'intentar fer polítiques transversals. El dia que vam fer la primera reunió de govern els vaig dir que picaré a totes les portes perquè hi hagi polítiques de la dona a totes les regidories, que puguin aportar petites coses i ens donin un cop de mà. La veritat és que va anar bé.

L'objectiu d'Ocupació és clar: generar llocs de treball. Però com i què pot fer un Ajuntament en aquest camp?

És una mica limitat, però es poden fet coses en temes de formació, ajudar la gent a buscar feina, com es pot encaminar en funció de les seves competències, prestar atenció a aturats de llarga durada i més grans de 45 anys. Una de les coses que hem de millorar és la prospecció a les empreses per saber quines necessitats tenen, quins treballadors necessiten i amb quina formació, i llavors encaminar la gent que ve aquí cap a aquestes empreses. Això sí que ho podem fer des de l'Ajuntament. També l'ocupació de les dones i el tema de cooperatives, que està en standby. També és molt important com ens connectem a nivell comarcal i com podem col·laborar. Jo crec que sí que es poden fer coses.

En què es notarà la seva vena sindicalista?

Com a sindicalista l’objectiu és crear ocupació i intentar que sigui de qualitat. Per a mi és un repte posar-me a l'altra banda i veure les necessitats de les patronals.

Vostè és una sindicalista de Comissions en un govern on hi ha Convergència. És una combinació una mica estranya, no? Tem qui pugui grinyolar?

Sóc una sindicalista d'esquerres, sí. Això em preocupava, però als ajuntaments no vius tant la política com a ideal, sinó que l'objectiu és aportar millores per a la gent de la teva ciutat. No està resultant difícil. Segurament hi haurà coses en què no estarem d'acord però de moment no hi ha cap problema.

No li hauria escaigut millor la regidoria de Sanitat ?

Hi vaig estar pensant molt, però crec que hauria sigut difícil d'entendre per a la gent que treballa amb mi, que continuo a l'hospital i al comitè d'empresa, que estigui per una banda al cantó dels treballadors i per l'altra com a regidora al patronat d'Althaia.

A les municipals del 2011 es va presentar per Iniciativa. A les últimes per Esquerra Republicana. Té lògica aquest canvi?

Jo personalment he evolucionat en el sentit nacional i de país. Sóc en un partit d'esquerres més definit en aquest tema nacional.

Per què creu que la van anar a buscar per anar a les llistes?

Per la meva trajectòria personal, reivindicativa, suposo que també perquè sóc treballadora, una persona inquieta, interessada en temes socials i perquè sóc dona.

Li agrada la política?

Jo em pensava que no m'agradava, però quan entres al sindicat t'adones que estem envoltats de política, i que si no la fas tu te la fan. De mica en mica hi vas entrant. Encara no sé si m’agrada la política, però hi sóc i del que es tracta és de treballar per la ciutat.

I cuinar? O li agrada més tastar els plats de seu germà Jordi Cruz?

No tinc gaire temps per cuinar, i a la família hi ha persones que cuinen molt bé. També la meva germana bessona. M'agrada més tastar els plats de la meva germana i el meu germà. Procuro anar de tant en tant al seu restaurant. És la manera de veure’ns i m'encanta la seva creativitat i gaudir-ne.