Els 24 manresans deportats a camps nazis seran reconeguts amb un homenatge públic cada any si prospera una iniciativa que el Grup Municipal Socialista presentarà al ple municipal.

La proposta la van plantejar dues estudiants de l'institut Pius Font i Quer de Manresa, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, que van fer un treball de recerca durant el qual van localitzar on vivien 17 dels 24 manresans deportats (vegeu Regió7 del 22 de gener). A les seves conclusions reclamaven una política de memòria històrica més visible i agosarada per part de l'Ajuntament per recordar les víctimes manresanes del nazisme.

El PSC ha recollit la proposta, a la qual s'han sumat l'Associació Memòria i Història de Manresa, el Centre d'Estudis del Bages i Òmnium Cultural. Al pròxim ple municipal presentarà una proposició amb la finalitat que es dugui a terme un acte de reconeixement que es podria celebrar cada 27 de gener, que és quan les Nacions Unides recorda les víctimes de l'holocaust. A més a més de les entitats esmentades, la intenció del Grup Municipal Socialista és que la resta de formacions polítiques amb representació al ple s'afegeixin a la iniciativa.

Les dues estudiants de batxillerat del Pius Font i Quer, tutoritzades pel professor Jordi Pons, es van sorprendre que a la ciutat pràcticament no hi hagi referències dels 24 manresans deportats. A Manresa hi ha una placa commemorativa al cementiri, a la capella de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de K.L. Reich. "No és prou visible ni suficient", consideren Ibarra i Moyano. Amat-Piniella també se'l recorda amb l'estàtua que hi ha a l'exterior de l'edifici del Casino.