Jaume Torras (Manresa, 1966) s’enorgulleix de ser del barri del Suanya. Era el número 7 a la llista d’Esquerra a les últimes municipals, que va passar de 3 a 7 regidors. Admet que els resultats van ser una sorpresa per a ell. Va entrar de regidor i des d’aquest febrer forma part del govern. Explica que passat l’estiu ja tenia decidit deixar la seva feina d’informàtic al centre operatiu de Catalunya Banc, al Prat de Llobregat. Quan estava valorant diverses ofertes es va firmar el pacte de govern. És regidor de Recursos Humans i Transparència. Militant d’ERC des del 93, recomana acostar-se als partits per conèixer qui es vota en unes municipals. «Veuran que són molt semblants a ells. Almenys els d’ERC» (riu).

A hores d’ara, no s’hauria de donar per fet que una administració pública ha ser més que ser transparent?

És evident. La part teòrica està molt clara, però a l’hora de portar-la a la pràctica hi ha dificultats. No és el mateix tenir una cultura dels països nòrdics que un país com el nostre on d’entrada hi ha problemes per interpretar les lleis. No és que no hi hagi voluntat de donar informació, sinó de donar-la bé. S’ha de vetllar molt per garantir la seguretat de la gent, i per la resta, transparència al màxim i assegurar que es manté, perquè no n’hi ha prou de posar informació sinó que has de garantir que tingui periodicitat i la renovació necessària.

Hi pot haver la sensació que l’Ajuntament amaga coses...

Actualment el portal de l’Ajuntament ja mostra infinitat d’informació. Més que qualsevol empresa privada, no cal dir, i més que altres municipis de Catalunya que tenen les mateixes obligacions. La dificultat és més tècnica i d’interpretació de les lleis que de posar informació al dia.

El seu objectiu serà abocar-ho tot?

Tot el que es demana i de manera que sigui accessible per a la gent. Bolcar-ho tot no és ni tan sols recomanable, perquè es pot mal interpretar. Cal que sigui entenedor. Complir la llei pot ser tant senzill com penjar dictàmens, però això bàsicament només ho entendran els juristes. És més recomanable posar menys informació, més esquematitzada, entenedora i sobretot que es facin peticions d’informació i que l'Administració estigui obligada a contestar-les.

Que s’hagi creat la regidoria de Transparència vol dir que abans no n’hi havia, de transparència?

No. Que s'hagi creat vol dir que cada vegada hi ha més conscienciació respecte d’aquest tema. No es comença de zero.

Com a regidor de Recursos Humans, gestionarà una de les plantilles més grans de Manresa. És complicat?

Aquí marca molt la legislació actual. El marge d'actuació no és gaire ampli amb relació a una empresa privada. Hi ha diversos tipus de treballadors: des dels temporals que som els càrrecs públics i els de confiança que van al nostre costat, fins als laborals i els funcionaris. I per interpretar aquesta legislació tenim uns tècnics, els caps de servei, que ens ajuden completament. Els polítics no som especialistes tècnics. Hem de prendre decisions i assumir responsabilitats.

Serà un regidor més de despatx que no pas de portes enfora?

És de back office, que se'n diu. Ha de ser així. Hi ha d'haver regidors així. La majoria de regidors té contacte amb els ciutadans i els treballadors de la casa. En el meu cas no tinc contacte directe amb ciutadans més enllà que estic obligat a atendre tothom perquè per això sóc un càrrec públic. En el dia a dia, tant Josep Maria Sala com jo mateix estem al darrere. Podem tenir contactes més a nivell institucional. Per això la definició que té aquesta àrea és Hisenda i Governació.

Anava de número 7 a la llista d’Esquerra. S’esperava sortir?

Aquí hi ha hagut diverses caramboles. Jo sóc militant des del 93. Sempre he fet aportacions al programa i col·laboracions diverses des del temps de Carles Esclusa, Magí Mas o Ignasi Perramon. Però sempre anant a la llista de suport o bé cap al vint. Aquesta vegada vaig anar de 7. Algú diu que sí que hi havia possibilitat que en sortissin 7, però a mi no em quadraven els números. Realment va ser una sorpresa. La marca Esquerra més el Pere Culell ens van donar aquests vots de més.

L’altra carambola va ser el pacte de governabilitat i finalment l’entrada d’ERC al govern?

Se’m va demanar si ho podia fer. Entremig hi va haver una cosa important, que eren les trobades entre les dues bandes, Convergència i Esquerra. Les reunions de seguiment de pressupost que vam fer amb Josep Maria Sala van anar força bé. La seguretat que hi ha criteris compartits i saber on podem trobar el punt comú de treball em va facilitar poder decidir que era possible fer aquest pas. En cas contrari potser no hagués acceptat segons quines responsabilitats.

El bagatge de la seva feina professional, informàtic en una entitat bancària, li servirà en aquesta nova etapa al sector públic?

Sí, i tant. Les converses que puc tenir amb la responsable d'informàtica de l’Ajuntament són molt àgils. Parlem amb un llenguatge semblant i puc entendre quines dificultats pot tenir. De la mateixa manera que haver sigut responsable d'un departament amb personal, encara que no d'aquesta magnitud, dóna la responsabilitat d'haver d'assignar que algú hagi de treballar un Cap d’Any. El primer cop que es fa dóna vertigen. Quan valores que s’hagin de complir les obligacions mínimes del servei, amb el respecte a la llei i les persones, la recerca d'aquests equilibris no és tan diferent entre el sector públic i el privat.

Marca ser del barri del Suanya?

Marca moltíssim. Hi vaig néixer, vaig viure 10 anys a Manresa, com diem els del Suanya, i a l'hora de formar família vaig tornar a viure a pagès. Dóna una visió molt diferent del que vol dir el respecte a la natura. El civisme, per exemple. El de ciutat és una cosa i el del món rural n’és una altra. Molt poca gent de ciutat té cultura d'anar pel món rural respectant les propietats que estan obertes. A ciutat, on no es pot entrar no s'hi entra. Només això ja marca diferències.