El 26 de febrer del 1991, ara fa un quart de segle, començava a l’Audiència Nacional un judici per terrorisme contra els independentistes manresans Marcel·lí Canet i Sebastià Datzira, així com contra Carles Benítez i Carles Castellanos, per pertinença a «banda armada» i possessió d’armes i explosius. Aquest judici havia estat desencadenat per la detenció de Benítez i tenia per objectiu el desmantellament de l'organització Terra Lliure com a tal, però per als dos manresans el judici amb més conseqüències ja havia tingut lloc uns mesos abans, tot i que es repetiria al cap de mig any.

Amb tot, el judici més mediàtic, per la presència del conegut activista Carles Castellanos a la banqueta dels acusats (que no rebria penes de presó), i el que podia haver suposat una pena més dolosa per als manresans, va ser el celebrat divendres va fer 25 anys. Se sol·licitaven més de 40 anys de presó per pertinença a grup armat, tinença il·lícita d’explosius i tinença il·lícita d’armes, entre altres càrrecs. D’aquesta causa, Datzira i Canet en van sortir amb una pena de 18 anys de presó, després que se'ls apliqués el criteri de compliment de pena del triple de la major (van acumular diverses penes de 6 anys, i el triple de la major, 18 anys, era molt menor que el conjunt d'anys de condemna).

Aquest judici i, sobretot, la sentència i condemna va posar punt final a la part pitjor de tot el procés d'empresonament.

Canet i Datzira van estar un parell de mesos, inicialment, a Carabanchel. Després van ser 5 anys a Alcalá Meco. Van ser uns anys molts durs per als presos, perquè no se’ls havia jutjat i estaven en situació de presó preventiva, sense poder disposar de cap benefici dels penats. No tenien dret a res. Després de la sentència els van traslladar a Brians, i finalment, l'últim mig any, ja en una situació de règim obert, a la Model de Barcelona. Aleshores, amb un contracte de treball, van poder només anar a dormir a la cel·la.

El cas Borges Blanques

Canet i Datzira havien estat jutjats el 1990 a l’Audiència Nacional per la mort d’una dona, Emília Aldomà, a causa d’un artefacte explosiu col·locat per Terra Lliure al jutjat de les Borges Blanques l’any 1987. La detenció dels dos joves per aquest fet, per pertinença a banda armada i per altres fets atribuïts a Terra Lliure va causar commoció a la ciutat. El pare d’en Datzira, que també es deia Sebastià, era un veterà militant de Convergència Democràtica de Catalunya. El llavors alcalde Juli Sanclimens li va manifestar la seva solidaritat personal, fet que li va valer crítiques tant per la banda política com perquè, de dos manresans detinguts, només es va interessar pel que era fill d’un militant del seu partit.

Aquest no era el primer contacte de Manresa amb la versió armada de l'independentisme. Pere Bascompte i Jaume Llussà havien estat detinguts i condemnats el 1981 per segrestar i ferir Federico Jiménez Losantos, i diferents bagencs van ser també detinguts i jutjats per haver ajudat en algun moment militants clandestins d'ETA, abans que aquesta atemptés a Catalunya.

Emília Aldomà, de 62 anys, no tenia res a veure amb l’activitat judicial; simplement vivia a la casa del costat dels jutjats i l’explosió va rebentar la paret de separació, que li va caure al damunt. Terra Lliure en va demanar disculpes i va dir que lamentava que un «accident» hagués causat la mort d’una «persona innocent». El 2001 va rebre a títol pòstum la Gran Cruz de la Real Orden de Reconocimiento Civil a las Víctimas del Terrorismo.

Canet, Datzira i altres persones van ser jutjades a l’Audiència Nacional per aquest fet i per altres fets relacionats amb Terra Lliure. Canet va confessar l’atemptat de les Borges Blanques a la policia, però en el judici va afirmar que ho havia fet sota tortura, mentre que Datzira sempre va negar les acusacions.

Tots dos van ser condemnats a 18 anys de presó per homicidi i danys, però el Suprem va anul·lar el judici i va ordenar repetir-lo, sense variar la descripció dels fets provats, en apreciar parcialitat del tribunal. La nova vista, el 1991, es va saldar amb condemnes de 10 anys de presó per imprudència temerària amb resultat de mort, en admetre que els acusats no van voler matar la dona.

Terra Lliure havia nascut el 1979 i va cometre un nombre elevat d’atemptats, dels quals només el de les Borges Blanques va llevar una vida. De fet va deixar d’estar activa a partir del 1992, quan Pere Bascompte, esdevingut un «històric» del grup, i el llavors dirigent d’ERC Àngel Colom van treballar en una via de reintegració a la política institucional. Una part dels militants, especialment entre els presos, ho van rebutjar i no van desistir formalment fins al cap de quatre anys.

Canet va ser cap de llista d’ERC a les eleccions del 2007 per a l’Ajuntament de Navarcles, on resideix ara. Per la seva banda, Sebastià Datzira viu avui a Barcelona. Durant una època va estar vinculat a ERC i ara simpatitza amb posicions més properes a la CUP.