A Manresa hi ha una autoescola que es diu Minorisa, un Club Natació Minorisa, un Club Esportiu Minorisa i un centre de serveis informàtics Minorisa. La Viquipèdia explica que Minorisa és el nom amb què els romans van batejar el primitiu nucli urbà de la ciutat al Puigcardener, i fins i tot l’escriptor i periodista Josep Pla parla de «la Minorisa dels romans» en el llibre on explica la seva experiència voltant per Catalunya. El quartet de rock progressiu Fusioon va batejar el seu darrer LP com Minorisa (1975).

El cert, però, és que no hi ha cap dada que ho sustenti. Mai no va existir una Minorisa romana que fos l’origen de l’actual Manresa, per molt que la majoria de fonts afirmin que és com van batejar els romans el primitiu nucli urbà i que, per exemple, la Viquipèdia ho vesteixi dient que «sembla una llatinització de Minoresa, d’origen ibèric», topònim que tampoc no consta enlloc.

També diu que «Ptolomeu, geògraf grec del segle I, parla d’una ciutat que anomena Bacasis, que se situa vora del riu, sobre un turó suau però rocós. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d’aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages». Una altra invenció històrica com tantes altres amb què els humans acostumem a omplir els buits que els fets no han pogut documentar.

Ni Minorisa ni Manorasa

Jordi Morera, professor associat a la UAB d’Història Antiga i arqueòleg de l’empresa Arqueòlegs.cat, explica que Minorisa és «una deducció que fan alguns historiadors manresans com Canyelles i Sarret i Arbós del precedent romà de Manresa per fer arribar la història de la ciutat a l’època clàssica».

Això genera que «es faci la relació que Manresa pot venir de Minorisa perquè, igual que tenim una font de Neptú que ve d’un déu romà, el nom de la ciutat ha de venir d’un topònim molt antic que ha de ser romà». A partir d’aquí, «es va elaborar que hi havia una ciutat romana que era Minorisa, que no té cap base perquè en l’època romana mai no s’esmenta».

Afegeix una altra dada prou concloent per desmuntar aquesta creença de la Minorisa romana. «Perquè hi hagi una Minorisa hi hauria d’haver una Maiorisa. Igual que hi ha una Mallorca i una Menorca», de maior (gran) i minor (petit). «No té sentit que es parli d’una Minorisa-Rubricata perquè hi hauria d’haver una Maiorisa-Rubricata».

Minorisa no és l’únic nom fet a mida per a la Manresa antiga. L’arqueòleg recorda «la invenció de Manorasa», que és una altra hipòtesi. En aquest cas se sustenta en el fet que al llarg de la seva història «Manresa ha estat arrasada diverses vegades, i es deia que de Manorasa derivava el nom» de l’actual capital del Bages.

Mentissa o Menrisa

L’historiador Jordi Piñero s’afegeix a l’argumentació de Morera. «Abans que es llatinitzés surt el nom de Mentissa o de Menrisa al lloc preromà del nucli del Puigcardener. Segur que hi ha un nom ibèric però, com que la llengua ibèrica es pot llegir però no se sap ben bé què vol dir, el llatinitzen».

Com Morera, cita «les llegendes que parlen de la Minorisa- Rubricata» per referir-se a una ciutat minor del Llobregat. Rubricata és com anomenaven els romans el riu Llobregat. Com dèiem abans, no s’ha pogut demostrar amb papers, tot i els intents d’un notari manresà, Josep Maria Casas, per corroborar-ho amb documentació falsa de l’època visigòtica.

Hi ha dues versions que semblarien les més creïbles pel que fa al nom antic de Manresa. Una és la de Miquel Cura, que defensa Albert Benet i Clarà al llibre 'Història de Manresa. Dels orígens al segle XI'. Diu que, «rebutjada la possibilitat de l’existència d’una Minorisa-Rubricata, que sols té el suport d’un document fals, hem de cercar un altre origen per Manresa que el de ciutat romana».

Esmenta el nom popular de Menresa, que durant el segle X, que ell estudia de manera exhaustiva, abunda molt més que no pas el de Minorisa tot i que aquest s’acabi imposant. I d’on ve Menresa? Per explicar-ho es remunta a un text del segle III aC de Titus Livi, on apareix una Mentissa: «Àsdrubal Amílcar tenia el campament a les Muntanyes Negres, a l’Ausetània. Aquest lloc està entre les fortificacions d’Iliturgi [Mataró] i Mentissa [Manresa]».

L’historiador defensa que la confusió de la «r» i la «t» minúscules fins a la invenció de la impremta podria explicar l’error de transcripció, de manera que el nom del poblat era Menrissa, que és més lògic que evolucionés a Menresa i, finalment, a Manresa.

Una altra explicació la signa Alfred Broch, doctorat el 2000 amb la tesi «El poblament romà i pre-romà a la comarca del Bages. Segles VI-I aC». Broch es posiciona al costat de Joan Coromines, autor de l’Onomasticon Catalonia, que proposa Minurisia com a nom original, provinent de la paraula cèltica Minio, que vol dir turó escarpat (com el Puigcardener).

Després de Manresa

A Internet hi ha un blog que el que fa és repassar amb humor noms que han sorgit a partir del topònim Manresa.

Entre els noms que hi aapreixen, alguns dels més populars són: «Manre: usat per la pijeria manresana. Manrússia: de Manresa+Rússia, pel fred que fa a Manresa a l’hivern. Resa: crit de guerra de l’afició del Bàsquet Manresa: Foooorça Reeeesa! Manre.SA: nom d’una revista juvenil que va sortir a Manresa. Manràqueix/Manruecos: de Manresa+Marràqueix/Marroc, utilitzada amb to irònic o directament xenòfob. Mandresa: de Manresa+mandra. Per allò de la boira espessa o que directament «a Manresa no hi fan res».