En 10 anys, el pressupost destinat al manteniment de carrers a Manresa ha passat del milió d´euros, el 2006, als 268.500 aquest 2016. Una diferència de més de 785.000 euros. El 74,5 % menys. El 2014 i 2015, però, encara s´hi van destinar menys diners que ara: 235.500 i 209.180 respectivament. Mentrestant els forats i sots als carrers de la capital del Bages s´han convertit en un element més del paisatge urbà (vegeu Regió7 del 2 de febrer). La diferència entre el milió d´euros del 2006, en temps de bonança econòmica, i el que s´ha deixat d´invertir des d´aleshores cada any a partir d´aquesta xifra suma 6,2 milions d´euros. O el que és el mateix: si s´hagués mantingut la línia d´inversió del 2006, s´haguessin destinat aquests 6,2 milions d´euros més en manteniment.

Des del 2006 que el pressupost per arreglar carrers no ha parat de baixar. Aquell any van ser 1.054.418 euros; el 2007, 725,256, mentre que el 2008 va augmentar molt lleugerament fins als 749.778. El 2009, ja en plena recessió, el pressupost va baixar en picat fins als 397.967, tot i que l´any següent es va recuperar fins als 732.830. A partir del 2011, va tornar a caure fins als 340.772. El 2012 es va recuperar tímidament amb 389.868 euros, però a partir d´aquí ja no s´han tornat a recuperar les inversions d´anys anteriors, al contrari. El 2013 la quantitat destinada a manteniment de carrers va ser de 281.271; el 2014, 235.518; el 2015, 209.185, i aquest 2016, la previsió de l´Ajuntament és que s´arribi als 268.538.

Tenallats i prioritats

Segons el portaveu del govern de Manresa, Antoni Llobet, l´Ajuntament és plenament conscient d´aquesta «realitat, que no és un tema menor». Afirma, però, que la conjuntura econòmica és la que és, i que l´endeutament i el dèficit han «tenallat» els últims anys el consistori.. «La crisi va fer que hi hagués una davallada d´ingressos i que creixessin les necessitats. Davant aquesta situació vam prioritzar els serveis a les persones, els socials, educatius i culturals». Per això, continua dient Llobet, «no hi ha hagut marge per poder invertir en pedres en general, i en manteniment de carrers en particular. Per poder-ho fer s´haurien hagut de treure diners d´algun lloc».

Per a Llobet, el que va tenir clar l´Ajuntament és que no augmentaria la pressió fiscal, que no es prendrien decisions que fossin irreversibles i que tampoc no es prendrien adreces «temptadores», com vendre l´empresa municipal Aigües de Manresa per eixugar el dèficit. Comenta que l´equip de govern és conscient que en el tema de manteniment de carrers «tindrem un endarreriment» i que «convé actuar d´una forma important». Per això s´ha elaborat l´auditoria d´espais urbans amb l´objectiu de definir amb «més precisió» l´estat actual dels carrers de Manresa i quants diners s´hi haurien de destinar per deixar-los arreglats (vegeu desglossat). Segons l´opinió de Llobet, «és evident que hem d´actuar».