Dels 7,2 milions d'euros que l'Ajuntament de Manresa té pendent de cobrar de morosos que no paguen els seus impostos o taxes, gairebé la meitat, més de 3,4 milions, són de fa 4 anys o més.

En aquests casos d'impagaments el consistori ha de fer una provisió per insolvències. O el que és el mateix, s'han de destinar recursos a cobrir la possible morositat dels deutors. Els deutes són de 6,6 milions. Si a aquests s'hi sumen el que deuen algunes administracions públiques a l'Ajuntament de Manresa, que és gairebé mig milió d'euros, la xifra de provisió per insolvències puja als 7,2 milions esmentats un cop s'ha tancat el pressupost del 2015, que va ser de 76 milions d'euros.

La provisió per insolvència va augmentar 118.000 euros del 2014 al 2015, una xifra modesta segons el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament, Josep Maria Sala, "tot i que estava convençut que a final d'any tindríem un increment positiu, no pas negatiu", explica. Del 2013 al 2014, l'increment va ser més important: 1,5 milions.

Antiguitat del deute

En funció de l'antiguitat del deute l'Ajuntament ha de fer una provisió diferent. En el cas dels de fa 4 anys, que són els 3,4 milions esmentats, és del 100 %. El 2014 eren 2,9 milions. D'entre 3 i 4 anys, el deute amb l'Ajuntament de Manresa d'impostos i taxes que no s'han cobrat es provisiona el 80 %, que representa 1,59 milions d'euros. 1,2 el 2014. Per als de 2 i 3 anys, s'ha de fer una reserva del 40 %, que representen 0,9 milions d'euros, xifra similar a la del 2014 . La provisió dels de fa 1 o 2 anys és del 15 %, i suposen 442.000 euros. El 2014 eren 396.000. I pel fa l'exercici corrent, en aquest cas el corresponent al 2015, es fa el 5 % de reserva. Són 185.000 euros. L'any 2014 n'eren 171.000. El percentatge que es reserva va baixant a mesura que el deute és més recent perquè s'estima que hi ha més possibilitats de cobrar.

L'Ajuntament de Manresa també ha de fer provisió per insolvències de deutes pendents de pagar d'altres administracions públiques. La xifra puja a 547.000 euros de la Generalitat, l'Agència Catalana d'Habitatge, l'Institut Nacional de la Salut (Insalud) i el Servei Català de la Salut. És inferior al que hi havia el 2014, quan era de 563.000 euros, "i esperem que de mica en mica es vagi resolent", segons Sala.

Per al regidor d'Hisenda, aquest capítol dels comptes "és un d'aquells elements que en el conjunt de la xifra del pressupost et juga negativament. T'empitjora el resultat perquè has hagut de destinar més recursos a cobrir la possible morositat de la gent que no t'ha pagat i que corres el risc que no et pagui".

1,2 milions de fallits

En aquest últim cas és quan es consideren fallits de recaptació. No hi ha possibilitat de cobrar per diverses circumstàncies, com per exemple que una empresa ha fet fallida o bé que quan se segueix el procediment establert per cobrar un impost o una taxa no es localitza la persona que l'ha de pagar i ja no és al cens.

El 2015 els fallits en recaptació van suposar 1,12 milions d'euros. És la xifra que s'ha anat sumant des del 2002.