A Manresa només queden cinc vials on encara hi ha llambordes del segle XIX. Són el carrer dels Predicadors i un tram del de la Canal, del Bonsuccés, de l'Arbonés i de la Pujada al Parc del Castell. A la resta de vials han desaparegut, si bé n'hi ha on el nou paviment està tan deteriorat que ha fet emergir el vell empedrat. Hi ha vials amb un empedrat que no és tradicional, com és el cas del de les Piques.
Durant molt anys, les llambordes van ser el paviment habitual a Manresa. Tal com va explicar recentment l'historiador Francesc Comas en la sèrie "Històries del Bages" que publica cada dissabte a Regió7, "fins a mitjan segle XIX el sòl dels carrers de Manresa era de terra i greda amassada o bé cobert de lloses amb forma i dimensions variables (llambordes)". L'increment dels sistemes de transport amb el creixement de la ciutat, però, va fer que el que havia estat un terra adequat per als carros i carruatges tirats pels matxos i mules es trenqués amb facilitat amb el trànsit rodat, fins al punt que el 1881 es va redactar una normativa que regulava l'entrada de carruatges a la ciutat.
La raó que es trenquessin tant les llambordes és que moltes tenien una superfície gran, que podia ser de fins a 80 centímetres de llargada i 60 d'amplada. Per evitar la despesa que suposava reparar-les o canviar-les, es va acordar utilitzar-ne de més petites, de 20-24 centímetres per 10, que van anar proliferant als vials, començant pel carrer de Sobrerroca i acabant per la resta. D'aquests vials, avui en dia només queden els esmentats, alguns dels quals en força mal estat, com els trams del Bonsuccés i de l'Arbonés. En ambdós hi ha diversos pegats per tapar-ne parts de les quals han marxat les llambordes.
La desaparició
A partir de la segona meitat del segle XX el procés a l'hora de pavimentar els carrers de Manresa va anar a la inversa i les llambordes es van substituir per l'asfalt i altres tipus de paviment. Al Centre Històric, llevat de la mostra de llambordes antigues que queda al tram superior del carrer de la Canal -el que va a donar a les escales de la plaça del Mercat-, i del petit tram de l'Arbonés entre l'Alfons XII i el de les Piques, la desaparició d'aquest tipus d'empedrat ha estat imparable. Amb tot, s'ha intentat mantenir en l'estètica dels nous paviments el record d'aquelles llambordes. En alguns vials, com el Born i carrer Nou, al mig del terra que va rellevar l'antic empedrat hi ha una franja que hi remet, i en carrers de més nova urbanització, com l'Alfons XII i l'Arbonés, per posar només dos exemples, hi ha un nou tipus de llambordins que també remeten als antics i que hi ha qui quan els van posar va criticar molt perquè s'hi encallen segons quins talons de les sabates.
