El Camí Ignasià entre Loiola i Manresa, el que va fer sant Ignasi el 1522 fins a arribar a la capital del Bages passant per Montserrat, ha superat el 2015 el miler de pelegrins. D'ençà que es va posar en marxa, l'any 2011, ja l'han recorregut un total de 1.013 persones. Amb els números del 2015 tancats (el gener passat aquest diari en va oferir un avançament, però no eren els definitius), del 2014 al 2015, la xifra gairebé s'ha doblat i ha passat de 220 a 437, que suposa un augment del 98,6%.

La dada de 437 pelegrins, recalca Josep Lluís Iriberri, director de l'Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, és "comptant els arribats a Manresa [al centre d'acollida del pelegrí, situat al Museu Comarcal] que ens han deixat la seva informació. No tots ho fan, i no tots els que han caminat més de cent quilòmetres [que és el mínim per rebre la credencial] arriben finalment a Manresa". Malgrat tot, es mostra satisfet.

Internacionalitat

Una dada que destaca és la internacionalitat dels pelegrins, que suposen el 41,9% del total. Del 58,1% restant, els originaris d'Euskadi van ser els més nombrosos (48,8%), seguits dels provinents de Madrid (25,2%) i de Catalunya (24%). Iriberri remarca el fet que Euskadi hagi desbancat Catalunya, que el 2014 és la que va aportar més pelegrins. Aleshores van representar el 87%.

També posa l'accent en el fet que "hem vist un increment notable de la població més jove al camí". Per edats, la franja més nombrosa és la que va dels 13 als 18 anys (135), seguida de la que va dels 35 als 65 (124) i dels 19 als 35 (118). Hi ha més homes que dones, tot i que és per molt poca diferència.

Per professions, la quantitat de pelegrins més nombrosa és la dels estudiants, que representen la meitat (221, 51%). Els segueixen els religiosos i sacerdots (48,11%), els professors (25, 6%) i els jubilats (24, 5%). Entre les 119 persones (27%) amb ocupacions variades que no formarien part de cap d'aquests grans grups hi ha des de mestresses de casa fins a artistes, esportistes, funcionaris, directius, professions liberals, obrers, aturats, tècnics...

El lligam dels pelegrins amb institucions concretes coincideix, també, amb el motiu que els va portar a fer el pelegrinatge. El principal va ser el religiós (53%), seguit per un altre motiu no especificat (19%) i per l'espiritual (13%).

El 95% van a peu

La important presència d'estudiants l'explica el fet que 122 provinguin de col·legis i 33 d'universitats. N'hi ha 161 que són de comunitats religioses, 36 d'associacions i 15 de parròquies. Els altres 70 van fer el camí a títol individual, sense formar part de cap institució.

Anar a peu és el mitjà preferit dels pelegrins. Van triar aquesta opció el 95%. El 4% el va fer amb bicicleta i l'1% amb un altre mitjà.

Tot i que hi ha qui només fa un tram, la meitat el van començar a Loiola, punt de sortida dels 689 quilòmetres de recorregut. 94 el van fer des de Lleida, 24 des de Cervera, 18 des de Verdú i, la resta, des de poblacions diferents.