Catalunya és en ple debat sobre la seva eventual independència però, com han estat els processos que han portat els nous estats europeus a independitzar-se? Quines n'han estat les claus? Què ho ha fet possible? Aquestes són les preguntes que pretén respondre l'edició d'enguany de Diàlegs pel Futur, el programa de reflexió que organitzen Regió7, UManresa-FUB, UOC i Ajuntament de Manresa i que enguany tindrà lloc l'11 de maig a la sala Plana de l'Om de Manresa. Entre els convidats hi haurà els cònsols de Txèquia i Eslovàquia, que explicaran junts la separació de Txecoslovàquia.

Un cas modèlic

Després de l´esfondrament de la URSS, el procés de separació de Txecoslovàquia, el 1993, ha esdevingut el cas modèlic d´escissió amistosa de dues comunitats. Per tal que expliquin amb coneixement directe com es va produir el naixement de Txèquia i d´Eslovàquia després d´haver compartit el mateix estat des del 1918, Diàlegs pel Futur reunirà el dia 11 els seus cònsols de Barcelona, Jaime Martín i Joan-Ignasi Torredemer.

Martín, llicenciat en Dret, en Empresarials i màster per ESADE, exerceix d´advocat alhora que representa de forma institucional la jove república txeca. A més, va conèixer de forma directa els prolegòmens de la separació, fruit d´una llarga negociació prèvia. Torredemer és llicenciat en Dret, té un màster en Comerç i legislació internacional i és membre de la junta directiva de PIMEC, de la qual va ser vicepresident. Els dos cònsols intercanviaran les visions que els països que ells representen tenen d´aquell procés.

Ponencia del periodista Bohan Brezigar

La matinal de debat començarà a 2/4 de 10 del matí amb una benvinguda de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. La ponència inicial la pronunciarà enguany el periodista Bojan Brezigar, una autoritat a nivell europeu en el tema de minories nacionals i coneixedor directe del procés d'independència d'Eslovènia. Brezigar, nascut el 1948, és un eslovè de nacionalitat italiana, impulsor i exdirector del diari de la minoria eslovena de la regió de Trieste, Primorski Dnevnik. És periodista i llicenciat en Ciències Polítiques. És membre de la junta de l'associació europea de diaris en llengües minoritàries (MIDAS, de la qual també és membre Regió7), i ha estat president de l'EBLUL, l'oficina europea per a les llengües minoritàries, així com assessor de la Comissió Europea i del Consell d'Europa per a aquesta matèria.

Coneixedor directe del procés de secessió d'Eslovènia, va col.laborar amb els primers governs del nou estat i el 2008 va ser portaveu del ministeri d'Exteriors durant la presidència eslovena de la Unió Europea. Ha publicat articles i llibres sobre nacionalitats a Europa i ha estat parlamentari a la cambra regional de Friül-Venècia Júlia. Parla cinc llengües i farà la seva intervenció en castellà.

Com afecten els processos de secessió als qui els viuen?

Després d'explicar el cas eslovè, Brezigar s'afegirà a la primera taula del matí, que sota l'enunciat "L'impacte del conflicte" s'ocuparà de com afecten els processos de secessió a les societats que els viuen. En aquest punt, s'introduirà el contrapunt dels casos en què la tensió independentista ha generat conflictes profunds. Aportarà el seu coneixement directe del tema el periodista basc Martxelo Otamendi, actualment director de l'únic diari en llengua basca, el rotatiu Berria, i anteriorment director del seu antecessor, Egunkaria, càrrec que va exercir des del 1993 fins al 2003, quan el diari va ser tancat per ordre de l'Audiència Nacional, una decisió que va generar una denúncia per tortures per part de responsables del diari. El procés contra ells va acabar amb una absolució general quan el diari portava set anys tancat. Otamendi havia estat abans professor d'eusquera i membre de l'equip d'Euskal Telebista. A més, és expert en el procés d'Irlanda del Nord.

Participarà també en aquesta taula la periodista lituana Kristina Nastopkaité, corresponsal a Catalunya del diari lituà de més difusió, Lietuvos Rytas. Nastopkaité, que circums-tancialment resideix actualment a Salelles, podrà aportar una visió pròxima dels processos d'independència bàltics.

Els interessos geopolítics en la creació de nous estats

Tot seguit, a les 11.30, s'abordarà el cas de Txecoslovàquia (vegeu desglossat a sota), i a les 12.15 serà el torn d'analitzar la influència que els interessos geopolítics internacionals tenen en la creació de nous estats o en la impossibilitat de crear-los. Abordaran aquest tema tres analistes. Vicent Partal és fundador i director de Vilaweb, ha estat cofundador de El Temps i ha format part dels equips del Diari de Barcelona i de TVE, així com col.laborador de Catalunya Ràdio i TV3. És un dels pioners del periodisme on-line a Catalunya. Especialitzat en política internacional, ha publicat diversos llibres sobre nacionalismes a la URSS i sobre geopolítica internacional. Va conèixer directament el procés bàltic i ha rebut diversos premis nacionals.

Josep Lluís Alay, especialista en geopolítica i en Àsia en particular. És llicenciat en Física i en Filologia Semítica per la UB; doctor en Història i doctor en Física per la UB; i doctor en Ciències per la Universitat de Lovaina.

Dirigeix l'Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona, ha dirigit documentals per a TV3 i col.labora amb el diari Ara i Catalunya Informació. Director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona des del 2011 fins al 2015, ha estat també director del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Actualment és Comissari de Relacions Internacional de la Diputació. Parla tretze llengües.

La sallentina Laura Massana, diplomada en Treball Social, ha estat regidora i diputada al Parlament de Catalunya per ICV.

De la sala gran del Casino a l´auditori Plana de l´Om

Diàlegs pel Futur va néixer el 2013 i, des del primer dia, va tenir com a element distintiu el fet que el seu escenari era la sala gran del Casino, que fins llavors no s´havia utilitzat mai com a auditori. Tanmateix, els organitzadors del debat han optat enguany per traslladar-lo a la sala Plana de l´Om, també de Manresa, per esquivar els problemes acústics que generava l´espai del Casino.

Tot i que els serveis tècnics de l´Ajuntament, responsable de la infraestructura de Diàlegs, van treballar de valent per compensar les mancances sonores de la sala, les valoracions dels assistents insistien cada any a considerar la mala audició com el punt més fluix d´un programa que ha obtingut, en totes les edicions, una alta valoració, en especial per la qualitat dels seus convidats i per l´agilitat del format, que fuig de les intervencions formals i llargues.

Considerant que la qualitat de l´audició és prioritària, els organitzadors han decidit renunciar a la distingida sala del Casino per gaudir a canvi de la comoditat, perfecta visibilitat i acústica òptima de l´auditori de la Plana.

El moderador serà novament el director de Regió7, Marc Marcè.

Enguany, com en totes les edicions, l´entrada serà lliure però es demana inscripció prèvia, que es pot fer al web www.dialegspelfutur.cat. La jornada compta amb el patrocini d'ICL.