"Ha sigut dur perquè hi ha hagut molta competència, però al final tot ha anat bé". La manresana Isabella Herrero relata així l´experiència que ha viscut al certamen de bellesa per a majors de 30 anys que s´ha celebrat recentment a Benalmádena, Màlaga. Ha guanyat en la categoria de les que ja són mares i veteranes, fet que li permetrà competir al concurs de Miss Univers a Tenerife que se celebrarà el juliol vinent i el de Miss Europa que es farà el gener a Bulgària. Si guanya el primer anirà a la final mundial de Las Vegas.
Herrero té 47 anys, i a més a més del guardó va quedar quarta entre la vintena de les candidates i es va emportar el guardó Star Spain en imposar-se a la prova de talent que van haver de passar totes les concursants. La manresana va imitar Marilyn Monroe interpretant la cançó Els diamants són els millors amics de les dones. Ho va fer amb un vestit llarg i platejat ple de lluentons.
Assegura que totes les candidates«estaven molt ben preparades», per la qual cosa es mostra satisfeta de les bandes i les dues corones que ha guanyat.
Durant el certamen, que es va allargar una setmana, la seva filla Tània Rodríguez li va fer l´estilista.
Herrero s´ha dedicat els últims anys a formar models i a preparar noies per anar a certàmens de bellesa. Ara, afirma, ha sigut ella qui ha fet el pas. «Ha arribat el meu moment», diu.
La novel·lista al concurs de bellesa
Hi ha persones que responen als estereotips i n´hi ha que els trenquen. Exemple d´estereotip: el de la bellesa, la moda i les desfilades és un món als antípodes del que viuen els que van a la universitat, estudien les lleis o la ciència de la política i, fins i tot, escriuen llibres.
En l´univers dels tòpics, l´estereotip anterior és especialment aplicable a la meitat femenina, i és habitual que des del feminisme militant es llanci la cavalleria contra els concursos de bellesa i les desfilades de models amb l´argument que fomenten un concepte reduccionista de la dona, centrat en la suposada perfecció de l´aspecte físic, com -diuen- si el fet de ser dones les condemnés al d´objectes en el repartiment dels rols socials.
L´alternativa, és clar, seria la dona que confia en la seva intel·ligència, hi dedica els seus principals esforços, adquireix una cultura, cursa uns estudis, desenvolupa habilitats intel·lectuals i, fins i tot, publica llibres. La dona-pensament contra la dona-objecte.
L´estereotip es trenca quan una mateixa dona fa tots dos papers alhora. Quan per un costat es dedica al món de les models i de les desfilades, però també es matricula als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, que tenen per objecte formar «els juristes de la societat de la informació». En el mateix pla intel·lectual, aquesta dona es posa a escriure i publica dues novel·les, totes dues de misteri i intriga. I, finalment, aquesta titular d´una escola de models, estudiant de Dret i Ciència Política i escriptora de misteri i intriga i guanyadora del concurs Mrs+30 Spain, un concurs de bellesa femenina per a dones majors de 30 anys. Ella en té 47.
A Màlaga va poder fer promoció de la seva segona novel·la, Tratado de un ignorante (El Círculo Rojo, 2015), de la qual es poden fer una idea a partir de la sinopsi que n´ha fet l´autora: «És una apassionant novel·la de ciència-ficció, ambientada en la misteriosa muntanya de Montserrat. Carlos, un prestigiós empresari alemany, contracta els serveis de Miriam, investigadora privada establerta a Manresa, perquè trobi un dels seus socis desaparegut a les entranyes d'aquesta inquietant muntanya. Els successos paranormals se succeeixen per tot arreu i Miriam comença a comprendre que el fet de conèixer Carlos no ha estat un fet fortuït. El descobriment d'un món subterrani anomenat Agharta, els albiraments d´ovnis a Montserrat i el descobriment de tenir un fill Indigo, converteixen una escèptica Miriam, en una eloqüent investigadora que lluita per trobar la veritat».
