El retorn del retaule del Roser (XVII) a la parròquia de Salelles vuitanta anys després que en marxés i després de set anys de litigi entre Manresa (on va estar a partir del 1939) i l'Associació Pro Retaule de Salelles ha fet ressorgir un tema de patrimoni semblant, en aquest cas, amb Manresa i Vic implicades. La part central de la predel·la del retaule de la Santíssima Trinitat de la Seu és al Museu Episcopal de Vic, i a Manresa n'hi ha una còpia. Ja als anys 80 es va fer l'intent de recuperar-lo, sense èxit. Els Amics de la Seu i els cercles culturals i socials que aleshores van fer aquella demanda hi persisteixen.
El retaule de la Santíssima Trinitat (s. XVI) va retornar al seu emplaçament original a la Seu el 21 de febrer del 1982, d'on va ser retirat l'any 1867, i va ser arraconat fins que va anar a parar al Museu de la basílica. En un article publicat per qui va ser president dels Amics de la Seu, Xavier Sitjes, a Regió7 el 1982 explicava que "el retaule seria complet si no manqués la peça central de la predel·la: un Crist Baró de dolors que des de fa anys, i no sabem com, va anar a parar al Museu Episcopal de Vic, on es conserva. No caldria dir que els Amics de la Seu, Capítol [de Canonges], parròquia, Ajuntament i un gran nombre d'entitats manresanes han reclamat la devolució de la taula expatriada".
Segons informació facilitada a aquest diari per Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, "gràcies a una fotografia conservada a l'Arxiu Mas de Barcelona sabem que l'obra ja era al Museu Episcopal l'any 1926". El que no dubta ningú és que aquesta taula central de la predel·la forma part del retaule conservat a la Seu.
Un regal al bisbe
Rafael Cornudella, professor d'Història de l'Art de la UAB, explica a la seva obra La pintura de la primera meitat del segle XVI al Museu Episcopal de Vic que el compartiment en qüestió "va passar a formar part de les col·leccions del Bisbat de Vic" i que "es tractaria potser d'un regal al bisbe Morgades, com afirma la tradició oral". En el capítol on en parla fa una crítica molt severa de la restauració del retaule entre els anys 1981 i 1982.
En l'article on explica la seva descoberta sobre la veritable autoria de l'obra (no el va pintar el manresà Gabriel Guàrdia com s'havia cregut sempre, sinó el barceloní Antoni Marquès), el desaparegut monjo montserratí Francesc Xavier Altés n'ofereix una detallada biografia. Hi exposa que, el 1867, retirat de la seva capella, es va conservar, primer, a la sagristia vella de la basílica, on encara era el 1884. Abans, però, el 1878, les quatre taules laterals de la predel·la en van ser separades i col·locades al retaule del Sant Esperit de Pere Serra, on van ser fins al 1954. El cos central va anar a parar a l'arxiu de la Seu, on consta que ja era el 1906. El 1963 va ser exposat a les instal·lacions del nou Museu Històric de la Seu, inaugurat el 1934.
Els intents del 1980
Les diferents actes, els anys 1980, 1981 i 1982, de les assemblees generals de socis i de la junta directiva dels Amics de la Seu recullen la cronologia dels fets per reclamar a Vic la part de retaule manllevada i el suport rebut de diverses entitats manresanes per fer-ho.
Les actes parlen de la restauració de l'obra encarregada a Ramon Gudiol amb un pressupost de 150.000 pessetes; de la seva exposició, un cop feta la neteja i la restauració, a l'antiga Caixa de Pensions del carrer Guimerà; de la reinstal·lació a la capella original de la Seu; de "l'acord per demanar formalment i per carta al Sr. Bisbe la peça central del retaule gòtic de la Santíssima Trinitat que es troba al Museu de Vic, ja que les demandes verbals fetes al seu director, Mn. Miquel Gros, pel Sr. Rector, mossèn Jaume Franquesa, no han prosperat"; de la resposta del Bisbe que "en la primera reunió que tingui el Patronat de dit Museu exposarà el tema als seus components i es decidirà la petició"; i de l'oposició rotunda del director del museu, Mn. Gros, i la carta del Sr. Bisbe a la Comunitat de Canonges de la Seu i als Amics de la Seu negant el retorn de la peça.
