Set dies té la setmana i set corals dirigeix la batuta de Mireia Subira-na, que ahir va actuar a la sala gòtica de l'hospital de Sant Andreu de Manresa amb el Cor Xera de Moià. En el marc de la Trobada de Músics al carrer del barri Vic-Remei de la capital bagenca, que va complir vint-i-tres anys de celebració ininterrompuda, el cas d'aquesta manresana hiperactiva era excepcional, però darrere de cadascuna de les dotze propostes que van ocupar l'espai públic al llarg de la tarda hi batega una història que descriu a la perfecció la passió amb què moltes persones viuen el fet musical. Com els percussionistes del grup Batrakes, que van començar percudint bidons i ara ja poden comprar instruments de veritat. O com la dels entusiastes cantaires d'un grup d'havaneres d'un casal de gent gran que fan més feliç la vida de molts avis i àvies de la comarca.

Sempre hi ha un veí que es queixa, un festival que tanca, una multa a punt per a un bar que fa massa soroll. Però la música és pur sentiment i, per tòpic que sembli, no s'atura mai. "Quan vam començar, hi havia artistes a tocar els uns dels altres i es molestaven, però ara ja ho tenim més endreçat", va explicar Montserrat Subirana, una de les principals responsables de l'associació veïnal que munta tant la moguda d'ahir com les Nits Musicals dels darrers cinc divendres de primavera. "Serà l'edició que en fa 21, i els concerts s'acaben a 2/4 de 12", va puntualitzar, conscient que, "tot i que només és una vegada cada any, hi ha qui et fa saber que la música el molesta".

En l'eix dels carrers Verdaguer, Verge de l'Alba i Hospital i a l'interior de la sala gòtica de Sant Andreu es va concentrar un univers poliè-dric de vivències musicals. Corejats en tot moment per seguidors que movien els braços com pacífiques onades d'un mar encalmat, el grup de l'església evangèlica Betel va cantar al Senyor amb un entusiasme que feia aturar els passavolants que transitaven per la zona.

En un registre ben allunyat, els joves Batrakes atreien al seu voltant petits i grans encisats amb la potència sonora de la batucada, fins al punt que més d'una mare havia d'atrapar el fill que se n'anava convençut cap a l'epicentre del sisme rítmic. "Érem una colla d'amics i volíem fer alguna cosa en el terreny cultural sense dependre de cap entitat", va explicar Marc Estiarte.

De l'Ateneu la Sèquia van passar a assajar al Centre Cívic Joan Amades, i ja tenen llista d'espera. Veure'ls cap al tard carregar el material al cotxe després de l'última exhibició va ser la millor manera de constatar el progrés del col·lectiu: material de bona qualitat fruit del fet que els Batrakes ja es poden autofinançar amb els ingressos de la seva activitat. No és en va que els criden de llocs tan dispars com la cavalcada de Reis d'Andorra la Vella i els partits del Bàsquet Manresa al pavelló del Congost.

Tal com es pot llegir en les entrevistes de la pàgina del costat, rere cada músic hi ha una voluntat ferma que no es doblega fàcilment. Al llarg d'unes poques hores, es va sentir l'Orquestrina de l'Esclat amb intèrprets molt joves tocant la banda sonora de Juego de Tronos, i els cantants d'havaneres del Casal de la Gent Gran. Els mil rostres de la música concentrats en una tarda.