La jornada Diàlegs pel Futur del 2016 ha reunit aquest dimecres en un mateix espai, la Plana de l'Om, una rica representació d'experiències i opinions sobre processos d'independència de tot el món, amb el tema català sempre ben present. Veus expertes d'arreu han parlat sobre Sudan del Sud, Eslovènia, Lituània, Eslovàquia, entre altres, i també de Catalunya, en aquest cas sense unanimitat. Els representants del món polític ho plantegen de forma pragmàtica, mentre que periodistes i especialistes ho afronten de forma positiva i amb confiança. Organitzada per UManresa-FUB, Regió7, UOC i Ajuntament de Manresa, la cita ha comptat amb un centenar d'assistents.
La faula de l'elefant encadenat obre la jornada
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha sigut l'encarregat de donar el tret de sortida a la jornada Diàlegs pel Futur d'enguany amb una faula, la de l'elefant encadenat. El conte explica el cas d'un elefant que des de ben petit està lligat a una estaca i plenament convençut que no pot deslligar-se tot i la seva forca descomunal. El batlle ha utilitzat aquesta metàfora ja que, considera, Catalunya està en la mateixa situació: pot ser independent només depenent de la seva voluntat.
La intervenció de Junyent ha donat pas a la xerrada del periodista Bojan Brezigar sobre l'experiència d'Eslovènia, en la que ha començat explicat com les circumstàncies econòmiques es van convertir en un factor clau perquè el país prengués la decisió d'autodeterminar-se. Durant el seu torn de paraula, Brezigar ha fet un ampli recorregut històric al procés d'independència eslovè, des del procés de trencament de l'entitat Iugoslàvia després de la mort de Tito, el 1980, fins al breu conflicte bel.lic que va acabar amb Eslovènia independent.
El periodista ha clos la seva intervenció amb afirmacions com que 'la política sempre mana', que 'els polítics sempre son pragmàtics', que 'les solucions militars a la UE ja no són possibles' i que 'el moment que Eslovènia obri una ambaixada a Barcelona s'està apropant'.
Camins cap a una creació
El paper que juguen els conflictes de qualsevol mena en la creació d'un nou estat és l'eix sobre el que ha girat la primera de les taules rodones d'aquest edició del cicle Diàlegs pel Futur. En aquest sentit, la periodista Kristina Nastopkaité ha recordat el procés que va seguir Lituània durant la seva creació, tot destacant la relativa facilitat amb què es va dur a terme. Un aspecte, ha destacat, que va ser possible gràcies a la poc representativa comunitat russa que hi havia en aquell moment al país i que va propiciar una transició relativament breu, marcada tan sols per un conflicte llampec. L'exposició l'ha complementat el també periodista Bojan Brezigar, aprofundint en els aspectes que havia apuntat en la seva xerrada anterior.
Diametralment oposada és la situació al Sudan del Sud, territori del qual n'ha parlat el periodista Iu Forn, cas que va conèixer arran de la seva col·laboració com a guionista al programa 'Afers exteriors' de TV3. Forn ha subratllat el nul sentiment de nació imperant a l'interior d'un estat que, assegura, ha sigut creat per interessos geoestratègics i en el qual la única preocupació de la seva població és sobreviure en el dia a dia.
Finalment, el politòleg manresà Anjo Valentí ha traslladat el debat a la situació que viu actualment Catalunya per diferenciar els processos d'independència que viuen els països que surten de governs totalitaris i no democràtics i els que procedeixen d'entorns democràtics. En aquest sentit, Valentí ha puntualitzat que en aquests últims casos és el marc legal de cada cas el que acaba imperant.
Un procés d'èxit
La segona de les converses ha sigut la que han mantingut els cònsols d'Eslovàquia i de la República Txeca a Barcelona, Jaime Martín i Joan-Ignasi Torredemer. Tots dos han recordat la creació dels dos nous estats a partir de la dissolució de l'antiga Txecoslovàquia. Un procés que han coincidit en definir com un divorci que es va començar a gestar l'any 1968 i que es va allargar fins a la caiguda de la Unió Soviètica, el 1991.
Ambdós representants han coincidit també en apuntar com la separació va ser impulsada principalment pels líder polítics dels dos territoris i que que en el seu moment gaudia d'un suport popular molt minoritari, malgrat les enormes diferències que hi havia entre les dues nacions i que van aplanar el terreny perquè la separació acabés sent un èxit malgrat els dubtes inicials.
Catalunya guanya pes en la darrera taula rodona
Un cop fet el descans, el darrer torn ha esta per l'anàlisi sobre la influència que els interessos geopolítics internacionals tenen en la creació de nous estats o en la impossibilitat de crear-los. Han abordat aquest tema tres analistes: Vicent Partal, fundador i director de Vilaweb; Josep Lluís Alay, especialista en geopolítica i en Àsia en particular; i la sallentina Laura Massana, diplomada en Treball Social i exdiputada al Parlament de Catalunya per ICV.
Aquest punt de la jornada ha estat quan s'ha parlat més sobre el procés d'independència de Catalunya. Massana ha reclamat la necessitat de comptar amb un 70% de suport entre la societat per poder dur a terme un procés unilateral i ha incidit en el fet que aquesta situació ara per ara no es produeix. Partal, per contra, s'ha mostrat més optimista i ha reclamat que la sobirania no és quelcom que una nació hagi de cedir a una altra si no que es té el dret a exercir-la. I Alay, per la seva banda, ha volgut aportar l'experiència del procés del Tibet, on la pressió d'jna gran potència com és Xina no deixa lloc a cap escletxa per a dur-lo endavant.
