Encara no és del tot visible, perquè hi ha un tros de bastida que la tapa parcialment, però, si es mira de prop, la icònica punxa de ceràmica de color negre de la Buresa de Manresa, de 5 metres d´alçada, ja llueix restaurada, com nova. Les 4.818 escames que configuren aquesta cúpula de l´edifici modernista han passat, una per una, per les mans expertes dels restauradors de l´Institut Gaudí de Barcelona, dedicat a la recuperació d´oficis artesanals. S´han netejat totes i, en el cas de les trencades, s´han reconstruït.

El març passat va començar la segona fase de rehabilitació de la Buresa, que fa de teló de fons imprescindible de la plaça de Sant Domènec de Manresa. Les obres duraran fins a l´agost perquè, a banda de la cúpula i de tota la part que fa cantonada amb el carrer del Born, també inclou la façana fins al límit de la tribuna principal, amb els vitralls, els elements de forja, els estucats, els ornaments i la pedra malmesa de les obertures, com els ampits dels balcons i de les finestres.

El cost total d´aquesta fase és de 203.439 euros. Ho paguen els veïns pel fet de ser un edifici privat, malgrat poder-se considerar un patrimoni de la ciutat. De moment, han obtingut una subvenció de la Generalitat de 57.615 euros i n´han demanat una de fins a 20.000 a l´Ajuntament, que encara ha de respondre si els l´atorga i quan.

Les escames negres que formen la cúpula de la Buresa, que només és a la banda esquerra, perquè la de la dreta va quedar pendent de construir, fan un degradat de menys a més petites a mesura que van pujant. De dalt a baix hi ha 73 fileres, amb 108 escames al perímetre de la base i 24 a dalt de tot. L´arquitecte Miquel Àngel Prunés, responsable del projecte de rehabilitació i director de l´actuació, a cura de l´empresa manresana Cots i Claret, explica que, primer de tot, s´ha fet la neteja de cadascuna de les escames a base d´una solució d´amoníac barrejat amb sabó neutre dissolts en aigua destil·lada per no fer malbé l´esmalt. Tot seguit, s´han pintat les parts escantonades que han anat saltant amb el pas del temps. Aquesta feina s´ha fet amb un esmalt en fred, procurant deixar la mateixa textura, duresa, color i pàtina perquè quedin iguals que la resta. Prunés fa notar que, mentre que l´any 1986, en una anterior restauració de la també coneguda com casa Torrents, el que es va fer va ser retirar les peces malmeses de la cúpula i posar-n´hi de noves que es van anar a buscar expressament a la Bisbal, en aquesta ocasió s´ha apostat per la reconstrucció a base d´unes reïnes especials amb acabat ceràmic i esmaltades amb fred. L´operació ha consistit a retirar les peces trencades i fer les noves in situ. Apunta que només ha calgut fer-ne de noves el 3%, de les prop de 5.000 escames, unes 145.

Una bola de discoteca

Com a anècdota, l´arquitecte explica que la bola negra que hi ha al capdamunt de la cúpula, originàriament era de ceràmica, però que es va trencar i l´any 1986, aprofitant les actuacions que es van fer a l´edifici, la van substituir per una bola de discoteca d'aquelles amb mirallets pintada de color negre perquè fer-ne una com la que hi havia hauria costat molt de trobar. En aquesta nova intervenció el que s´ha fet ha estat pintar-la de nou. Els treballs per restaurar la punxa de l´edifici ha comportat un mes de feina.