Va arribar a a Manresa l´11 de febrer del 1977 per poder estar amb la seva futura esposa. La primera feina que va fer va ser a la construcció, fins que la crisi dels anys 80 el va deixar a l´atur un any i mig. Durant aquest temps el van cridar per obrir i tancar la sala d´exposicions que hi havia a l´edifici del xamfrà entre el carrer d´Àngel Guimerà i la Muralla de San Domènec, quan era conegut com la Casa de Cultura de la Caixa de Pensions. Recorda que el van construir entre els anys 1918 i 1922.

Com va acabar fent de porter?

La portera que hi havia aleshores, que és la que em donava les claus per obrir i tancar, em va dir que plegava i vaig parlar amb el director de La Caixa, que va ser el que em va posar aquí.

El porter automàtic és el gran culpable de la desaparició dels porters. És l´únic?

Diria que un altre és el preu. No és que sigui excessiu però, és clar, en aquesta escala gairebé no hi ha veïns i tenir un porter fa pujar el cost de la comunitat. Hi ha el sou base, l´antiguitat, el 10% més per cuidar-te de l´ascensor i el 10% per cada veí. De 10 a 20 puja el 15% i anar fent. Ara, arriben i s´ho troben tot fet, però no hi donen importància. Quan ho trobaran a faltar serà el dia que no hi sigui.

Ha canviat molt l´edifici d´ençà que hi va començar a treballar, l´1 de gener del 1985?

No, gairebé està igual. L´únic que ha canviat és que no hi ha la sala d´exposicions ni la biblioteca.

I els pisos?

No. Dos o tres gairebé estan igual que quan vaig entrar. El maco és el segon, que se´l va fer nou.

En què consisteix la seva feina?

Fer les petites reparacions que calgui, netejar l´escala i estar pendent de la gent que surt i entra.

Li demanen favors, els veïns?

No. És que l´edifici és molt gran, però no hi ha veïns, tres o quatre persones. Els que més m´ho demanen, i m´ho abonen a part, són els de l´Enginyeria Larix [al segon pis], ja sigui canviar un fluorescent o alguna cosa. Dels veïns més antics només en queda un. Ara han llogat un pis dues noies i jo els he fet coses sense demanar-m´ho. Tenia les claus i, com que sabia que ho podia fer, els vaig penjar totes les làmpades. Quan van arribar s´ho van trobar. Van estar molt contentes i em van fer un regal.

De quina etapa de l´edifici en guarda més bons records?

M´ho passava molt bé quan hi havia la biblioteca, tot i que tenia molta feina. No em podia moure perquè, a la mínima, es posaven a fumar o a menjar pipes a l´escala. Obria i tancava, anava a buscar els diaris, canviar bombetes... Hi havia una mitjana de dues-centes i escaig persones al dia.

Quan hi havia els veïns de tota la vida devia ser com una família.

Sí. La dona del director de la Caixa de Pensions, el senyor Sebastià Parés, em tractava com un fill. Em va convidar al seu casament.

Vostè no hi ha viscut mai, a l´habitatge de la porteria.

No. La part de baix, on m´estic, representava que era la cuina, i el pis era a dalt. Me´l van oferir, però vaig dir que no el volia perquè feia res que n´havia comprat un El de la porteria ara l´han arreglat com un loft i té 50 m2. La resta fan 170 m2. N´hi ha dos per planta.

Algun secret de l´edifici. La cúpula forma part de l´àtic?

Sí, però a dins hi ha un sostre i no es veu la forma de cúpula. Segons em van explicar, l´àtic no existia. Eren els safarejos dels pisos. Hi havia un terrat i els safarejos, i es veu que La Caixa va fer l´àtic. Una altra cosa que em van explicar és que no hi havia ascensor sinó una carbonera un metre més ensota d´on ara hi ha l´ascensor amb què pujaven el carbó als pisos.

Li fa pena plegar?

Sí. La veritat és que no en tinc ganes i que ho trobaré a faltar.

En tindria, vostè, de porter?

Sí. Crec que val la pena. Si pogués tenir-ne a casa en tindria.

Quan no fa alguna feineta, com ajuda a passar el temps?

Escoltant la ràdio, fent sudokus, llegint algun diari...

Perquè, vostè no treu les escombraries dels veïns?

No, tot i que n´hi ha un que me les deixa perquè les tregui, quan vaig entrar a treballar em van donar una llista i és una de les poques coses que no és una obligació del porter. Les pots treure si et poses d´acord amb el veí i a final de mes o d´any et dóna una gratificació. Passa el mateix amb el tema de recollir les cartes. Jo el que faig és que si és certificada truco per demanar-los si l´agafo. Bàsicament el que faig és netejar un cop la setmana. Quan hi havia la biblioteca era cada dia.

Què s´endú d´aquests anys?

Bons records, i he conegut gent que, si no hagués estat per la porteria, no hauria conegut mai a la vida. Quan hi havia la sala d´exposicions i se´n cuidava l´Ajuntament, els regidors i l´alcalde me´ls trobava pel carrer i em paraven i enraonàvem. Amb el que vaig tenir més relació va ser amb Ramon Fontdevila, quan era regidor de Cultura i es cuidava de la sala. Em van fer un contracte i em pagaven vint hores a la setmana.