Goran Brezigar, periodista, promotor del diari de la minoria eslovena a Itàlia i expresident del Consell Europeu de Minories Lingüístiques, va ser el primer convidat que va intervenir, i ho va fer amb una llarga narració sobre el procés d´independència d´Eslovènia, del qual va ser portaveu durant la presidència eslovena de la UE. Brezigar va repassar, en un català molt entenedor, els últims cent anys d´història del seu país, des de l´imperi austrohongarès a la inclusió forçada en el projecte socialista iugoslau i al començament dels 90, quan va ser el primer país en abandonar Iugoslàvia.

Eslovènia va haver d´enfrontar-se a la Sèrbia militaritzada de Milosevic en un procés afavorit pel fet que no hi ha havia un col·lectiu serbocroat rellevant al país. «La crisi econòmica va ser el principal motiu per iniciar el procés», va dir Brezigar. «La gent va entendre que Eslovènia no tenia futur a Iugoslàvia». El 23 de desembre de l´any 1990, un referèndum amb una participació del 93% decidia iniciar el procés amb el 95% dels vots a favor. En sis mesos, el país estrenava un nou estat després d´un breu enfrontament violent que va durar deu dies i que va provocar seixanta morts. Eslovènia, amb molts recursos militars, va tenir el suport d´Alemanya i Àustria per al seu anhel, i també el col·lapse de la URSS. El gener del 92, el gruix de la UE reconeixia l´estat.

Goran Brezigar va concloure la seva intervenció animant l´aspiració catalana d´esdevenir independent insistint que «la política sempre mana», que «els polítics sempre són pragmàtics», que «les solucions militars als conflictes a la Unió Europea ja no són possibles» i que «el moment que Eslovènia obri una ambaixada a Barcelona s´està apropant».