Entre els mesos de març i juliol se celebren la majoria de festes de les divuit associacions de veïns de Manresa. Enric Martí, president de la federació que les aplega, explica que a cada barri és diferent "depenent de les possibilitats de l'entitat veïnal". Si hi ha quelcom que tenen en comú són les dificultats amb què topen a nivell de burocràcia. "Tot ha d'anar amb una llicència", apunta. I ho rebla: "la burocràcia es menja les ganes de fer coses, i els diners".

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa comenta que, justament ara, "el Govern de la Generalitat vol fer una llei nova per potenciar l'associacionisme" i que "faciliti el funcionament de les entitats, perquè tot és molt complicat". "Una nova llei que simplifiqui els tràmits i que, a nivell fiscal, estableixi una norma per a les entitats". Actualment, assegura, hi ha entitats que tenen més fiscalitat que una empresa mercantil. Recorda que "moltes de petites, com les associacions de veïns i les esportives, han de portar una doble comptabilitat", la qual cosa les obliga a "tenir un gestor o bé una junta molt potent per fer-ho". I no totes poden.

La doble comptabilitat

La burocràcia de què parla s'ha incrementat amb l'entrada en vigor, l'1 de gener de 2015, de la Reforma Fiscal, que ha generat importants repercussions per a les entitats sense finalitat lucrativa. La modificació més substantiva és l'aprovació de l'Impost de Societats, que les obliga a presentar una liquidació anual d'aquest impost per la totalitat de la seva activitat. Fins ara, la majoria es podien acollir als supòsits de no obligació de presentació de la declaració, però, a partir d'aquesta modificació, una vegada eliminats els supòsits de no obligació, totes estan obligades a presentar l'Impost de Societats, sigui quin sigui el seu volum d'ingressos. La no presentació representa una infracció de gestió tributària amb conseqüències importants, com ara la impossibilitat futura d'accedir a convocatòries públiques de subvenció. La presentació de l'Impost de Societats implica importants obligacions en el funcionament, la gestió i l'administració de les entitats que, malgrat que no l'han de presentar fins al mes vinent, han hagut de portar des de l'1 de gener del 2015 una doble comptabilitat financera que diferenciï els ingressos exempts i no exempts, i les despeses deduïbles i les que no ho són.

"Buscar diners, costa"

Al marge dels temes lligats amb la fiscalitat i amb els permisos, que són comuns per a totes les entitats veïnals, en el que hi ha diferència és en les característiques dels programes, que són més o menys ambiciosos depenent de factors molt diversos. Martí comenta que, en general, organitzar les festes és "una tasca d'equilibrista". A partir d'aquí, cada ens veïnal les paga com pot i com sap: amb la publicitat que inclouen en el seu programa de festes, amb les consumicions del actes, amb les quotes dels socis i els recursos ordinaris... "Hi ha comissions de festes molt actives i d'altres que no ho són tant perquè tenen menys gent". Sigui com sigui, remarca Martí, "anar a buscar diners, costa".