En total, entre els actes del matí, de la tarda i el concert de Gossos de les 10 de la nit, 1.800 persones van passar pel Parc del Secà en el dia que s'estrenava i que la ciutadania hi podia accedir.
Tretze hectàrees de terreny on fa més de mig segle que no s'hi cultiven amb regularitat els conreus de secà -oliveres, vinya i ametllers- que omplien les feixes que el conformen. El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, responsable del Parc Ambiental de Bufalvent, va comprar aquests terrenys situats entre l'abocador i el polígon de Bufalvent de Manresa i els ha convertit en el Parc del Secà. Ahir el va inaugurar. Al matí, 250 persones van seguir una de les dues caminades que el recorren.
L'objectiu, va explicar Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (vegeu-ne l'entrevista a la pàgina 3), és que, així com Manresa té un Parc de l'Agulla amb un entorn natural marcat per l'aigua i pel regadiu, el Parc del Secà esdevingui, igualment, un lloc per estar en contacte amb la natura, que, en aquest cas, reivindiqui el conreu de secà, força oblidat a casa nostra a favor de l'horta de regadiu.
Els impulsors del projecte compten que l'any vinent podran oferir la primera producció d'oli de les 400 oliveres que hi ha al parc, que s'estan conreant amb una poda ecològica i que són de la varietat verdal i corbella, ambdues autòctones. La vinya que hi havia ha desaparegut i, pel que fa als ametllers, encara en queden.
Un dels grans atractius del nou indret, al marge de la desena de barraques de vinya que conserva, les parets de pedra seca i un paratge agrest i polsegós al qual és imprescindible anar amb una bona provisió d'aigua si es vol fer una caminada, són les vistes de Montserrat i del Bages sud.
"Quin paisatge més maco!"
A l'arribada pel carrer que queda a dalt de tot del polígon de Bufalvent, el de Pau Miralda, ja està senyalitzada l'entrada al Parc del Secà. Hi ha un petit aparcament i un tram curt que mena a una petita esplanada on ahir es feien les inscripcions dels caminants, que des d'allà -els que van fer el trajecte curt, de 5 quilòmetres- ja agafaven el camí de les Oliveres. Expressions com "oh! Quin paisatge més maco!" van sovintejar entre els que anaven arribant. La sortida curta la van fer, sobretot, pares amb canalla, i la llarga, de 13 quilòmetres, parelles diverses. Aquests van sortir a primera hora, a partir de les 8 del matí. Des d'aquest punt de sortida, es veia el muntatge preparat per a la tarda a l'esplanada central, que va incloure diverses activitats per a qui s'hi arribés: tallers, contes, food trucks, tasts, demostracions del falconer i, com a cloenda, a la nit, a l'hora de tancar aquesta edició, un concert del grup manresà Gossos.
A l'exterior d'on hi ha les oficines del consorci, hi havia esmorzar a base de pa amb tomàquet amb botifarra i càntirs amb aigua i vi. Més endavant, hi havia un segon avituallament amb galetes, aigua i algun altre dolç per aguantar, sobretot en el cas del recorregut llarg, amanit amb trams costeruts que van fer esbufegar més d'un dels que el van seguir. Tant aquesta caminada com la curta es van fer passar expressament pel mig de les instal·lacions del parc ambiental, on els treballadors van explicar com es fa el reciclatge i la canalla va poder pujar en algun dels vehicles utilitzats per fer-lo.
Acostar-lo a la gent
La idea de fer un Parc del Secà va sorgir d'una trobada de l'equip del consorci que lidera Jorba. El seu propòsit era trobar la manera que el públic pogués gaudir d'aquest espai natural, aprofitant que, tot i que és veí del parc ambiental, en queda separat per tanques. A partir d'aquí, es van organitzar per portar cadascú un tema. Hi ha qui es va dedicar a dissenyar les caminades, d'altres van fer la senyalització; i es van encarregar una desena de panells informatius, documentats per experts en la matèria i il·lustrats per la dissenyadora solsonina Elena Rovira, que, a banda dels tres itineraris, posen en relleu en uns suports de fusta els punts d'interès i el paisatge i elements. N'hi ha de les barraques de vinya, de la pedra seca i dels cultius de secà.
Un dels racons més bucòlics és el del Pilet, on el visitant pot seure una estona per gaudir de la vista i del contrast que suposa tenir unes instal·lacions dedicades a gestionar escombraries al costat d'un paisatge natural amb vistes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Pont de Vilomara i, és clar, a les muntanyes de Montserrat.
