Rebaixar la durada actual del trajecte en tren entre Manresa i Barcelona i deixar-lo al voltant dels 56 minuts amb els semidirectes més ràpids que ara en tarden 63, és possible sense canvis substancials en la línia.

La condició és que s'acabin definitivament les obres de condicionament de les trinxeres que s'estan fent tot sovint en diversos trams de la línia -especialment entre Manresa i Terrassa- per assegurar els talussos i evitar despreniments, i que obliguen Adif a limitar la velocitat dels combois. És el que opinen experts en mobilitat consultats per aquest diari que també apunten altres possibles mesures per reduir encara més la durada, fins al voltant dels 50 minuts o fins i tot per sota, si bé impliquen desdoblaments i obres costoses molt més a llarg termini.

Actualment, per la línia de Renfe entre Manresa i Barcelona circulen tres tipus de combois. Els més lents paren a totes les estacions (17 en total) i tarden 73 minuts fins a Sant Andreu Arenal. Hi ha uns semidirectes que redueixen el temps a 72 minuts perquè se'n salten 5 entre Sant Vicenç i Terrassa, i encara hi ha un tercer tipus que fa el recorregut en 63 minuts perquè tan sols para a Sant Vicenç, Terrassa i Sabadell Centre.

Entre els dos primers «la diferència de temps és tan curta perquè les parades que s'estalvia el semidirecte són just al tram on ha de reduir la velocitat per les obres a les trinxeres», explica Salvador Esquius, director adjunt de Micrit (l'empresa assessora governs i empreses en qüestions de mobilitat). Això també fa que el semidirecte més ràpid tampoc ho pugui ser tant com permetria la línia. Tanmateix, aquest es beneficia «de l'estalvi de tot el trànsit» que hi ha a partir de Terrassa, i això és possible perquè fa un avançament a un comboi que surt de Terrassa que es manté un moment aturat en una via alternativa a Sabadell Sud perquè l'altre el pugui passar.

Els treballs de seguretat a les trinxeres on hi ha risc de despreniment, i sobretot les precaucions de reducció de la velocitat «s'han intensificat arran de l'accident de Santiago de Compostel·la» del 2013, explica Salvador Soler, que és membre del Fòrum Ferroviari del Bages. Diu que en aquests trams «la velocitat màxima és de 60 i fins i tot n'hi ha alguns de més limitats», de manera que el trajecte es pot allargar «ben bé 6 minuts». Quan les obres s'acabin «es podrà circular més ràpid» afegeix Esquius, tot i que posa en dubte que les que s´estan fent en aquests moments ja siguin les definitives i el temps es pugui acabar recuperant en breu.

Marge per a més semidirectes

Una altra mesura per afavorir el trajecte en tren de Manresa a Barcelona amb la infraestructura actual és mirar d'encabir més semidirectes de 63 minuts, i passar dels 3 actuals a més.

Els dos entesos coincideixen que encara hi ha marge però que és molt limitat «perquè el volum de trens que circulen entre Terrassa i Barcelona és gran i requereix molta coordinació», diu Esquius, i pretendre haver de fer gaires maniobres com la que ara es fa a Sabadell Sud «no és fàcil». A més, consideren complicat demanar reduccions de temps per als combois que vénen de Manresa a costa d'haver de fer parar els que surten de Terrassa per poder-los avançar.

En aquest sentit, Esquius sosté que «una estratègia intel·ligent és reclamar actuacions que afavoreixin el passatger que ve del Bages, però també la resta i, per tant, reclamar actuacions de Terrassa cap avall», per bé que difícilment se'n puguin preveure a curt termini.

Dues infraestructures que contribuirien a aquestes millores són la construcció de la tercera via del Vallès, d'una banda, i el túnel del Montcada, de l'altra. En el primer cas es tracta d'un tercer rail entre Cerdanyola i Montcada «que permetria que aquests semidirectes que ara fem entrar amb calçador disposessin d'una franja més llarga amb una via addicional, i es guanyaria seguretat i fiabilitat», apunta Esquius.

A més, ampliaria les opcions per fer avançaments com el que ara es fa a Sabadell Sud, «i que fossin més dinàmics, i tant en un sentit com en l'altre», afegeix Soler, per bé que també hi ha unes limitacions que vénen donades «pel tap a l'entrada de Barcelona», apunten.

Un túnel molt reivindicat

El túnel de Montcada i Reixac (valorat en un cost d´aproximadament 185 milions d'euros) no serviria tant per a possibles avançaments, sinó per disposar d'una línia més recta «que evités el volt que ara fa per dins la ciutat i les tres estacions on para». Tot plegat podria suposar un estalvi d'entre 5 o 6 minuts -calculen-, tret del semidirecte més ràpid, que ara ja no para en cap d'aquestes tres estacions, i en aquest cas podria veure reduït el temps de trajecte uns 3 minuts.

Després d'aquestes actuacions, encara caldria intervenir per solucionar el nus que hi ha per accedir a Barcelona, mirant d'equilibrar la quantitat de combois, ara descompensada, que entren pel túnel que va cap a la plaça Catalunya (més densa i per on passa la línia que ve de Manresa) i els que ho fan pel túnel d'Aragó cap al passeig de Gràcia (molt menys transitat).