El primer model de PTV va sortir de la fàbrica d'Automóviles Utilitarios S. A. (AUSA) de Manresa l'any 1956 i va ser un dels microcotxes més populars i de més difusió a l'Espanya del moment. Era una època en la qual també triomfaven el Biscúter o l'Isetta, però el PTV tenia la particularitat de ser l'únic que podia presumir de ser 100 % de fabricació nacional.

Els creadors del PTV van ser Guillem i Antoni Tachó, que hi van posar l'enginy creatiu; l'empresari tèxtil Maurici Perramon, la visió empresarial; i Josep Vila, la gestió de personal i compres. El resultat d'aquella conjunció de forces guiades per la il·lusió i la confiança mútua va ser AUSA, una empresa que actualment és coneguda arreu del món, sobretot per la maquinària multiús i els dúmpers i els apiladors que fabrica, però que es va fundar amb un únic objectiu: produir en sèrie els PTV.

El microcotxe celebra el 60è aniversari convertit en objecte de culte i admirat no solament per les línies elegants de la seva minúscula carrosseria (apta, segons la publicitat de l'època, per a 2 o 3 places), sinó pel fet que tota la tecnologia del menut vehicle tenia denominació d'origen manresana. Un fet insòlit en una època d'escassetat, en què els pocs intrèpids que s'atrevien a fabricar vehicles en sèrie ho feien sota llicència estrangera.

Abans que el PTV 250 viatgés a Madrid a la recerca de l'homologació del ministeri d'Indústria per poder entrar en producció, van existir dos prototips anteriors al model definitiu: el Ballena 2 (1950), un vehicle de dues places amb motor bòxer de 2 temps i 648 centímetres cúbics; i el Coca (1953), ja amb motor monocilíndric de 247 cc, una aproximació més realista a una futura producció en sèrie. Els noms van sortir de les seves formes.

Després d'haver acumulat una producció de 1.100 unitats del 1956 al 1961, d'haver estat comercialitzat ?a un preu d'entre 45.000 i 55.000 pessetes (270 i 330 euros, respectivament)? a la Península i les Illes Balears, i fins i tot d'haver estat exportat a Portugal i als Estats Units, el PTV250 tenia un substitut disposat a rellevar-lo amb força: el PTV 400.

D'aquest vehicle, però, només se'n conserva una unitat, perquè de fet només se'n va construir un com a prototip. L'enorme Seat 600 feia quatre anys que havia sortit al mercat i era el protagonista indiscutible de la motorització massiva del país. Per uns quants milers de pessetes més del que costava un PTV es podia accedir a un vehicle de dimensions desconegudes en una societat acostumada a moure's amb moto o amb microcotxe. El PTV 400 no tenia, doncs, cap viabilitat comercial, tot i que era una petita meravella tecnològica. Era fins i tot més ràpid que un Seat 600 de la primera sèrie, amb un motor bicilíndric de 2 temps i 400 cc dotat d'un compressor amb dos lòbuls que li permetia arribar als 110 km/h. El prototip, que reposa a la seu corporativa d'AUSA, és una veritable joia de l'automoció del país.