Per primera vegada des de l’època de la República (1931-1939), Esquerra Republicana va guanyar unes eleccions generals a Manresa. Durant la República va ser la força hegemònica, igual que a la majoria de ciutats de Catalunya. A la capital del Bages es va imposar a totes les eleccions que es van celebrar. 85 anys després tanca el cercle.

Es va imposar a les municipals del 2 d’abril del 1931 que, amb la victòria de les esquerres a tot l’estat, van suposar la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII i la instauració de la Segona República, que s’esvairia amb la Guerra Civil.

En aquella ocasió agrupacions i entitats d’esquerres van constituir la Concentració Republicana, que a les esmentades municipals del 12 d’abril va ser la candidatura més votada amb 2.081 vots. En segon lloc va quedar la formació conservadora Federació Regionalista (de la Lliga) amb 1.607; Unió Administrativa Manresana, formació carlina, amb 1.213; Federació Social Republicana, amb 1.162; Unió pro Reforma Ciutadana de Manresa, amb 172; i els comunistes de Candidatura Obrera amb 99.

Llavors el cens electoral era de 8.143 electors (diumenge n’eren 52.035) i la participació va ser del 77%. Joan Selves i Carner fou escollit alcalde.

A les eleccions a les Corts Constituents del juny del mateix any Esquerra Republicana es va imposar clarament a Manresa amb 4.853 vots, i Selves i Carner sortia escollit diputat a les Corts espanyoles. La Candidatura Regionalista de Leonci Soler i March quedava amb 1.779, i no obtenia l’escó.

El 20 de novembre del 1932 hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya, i novament Esquerra Republicana va guanyar la cita electoral amb més del 50 % dels vots. En van ser 3.220, i el va seguir Concòrdia Ciutadana (Lliga) amb 1.842 i els carlins Dreta de Catalunya amb 590. La resta de formacions com el Partit Republicà Democràtic Federal, el Partit Republicà Radical, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Bloc Obrer i Camperol i el Partit Comunista de Catalunya van quedar molt enrere dels tres primers.

Un any més tard, el novembre del 1933, hi va haver eleccions a les Corts, i novament Esquerra va guanyar la cita electoral, encara que en aquesta ocasió la victòria va ser molt igualada enfront la candidatura de dretes formada per la Lliga i els carlins. Esquerra va aconseguir 7.746 vots, i Defensa Ciutadana (Lliga i carlins) 6.774. Per primera vegada les dones van tenir dret a vot.

El frec a frec que hi va haver a les eleccions del 1933 es va repetir a les municipals del 14 de gener del 1934 . Joaquim Aloy i Jordi Sardans relaten al llibre 'La República, 1931-1936. Història gràfica de Manresa' que la campanya fou agra i tibant. Les esquerres es van aglutinar a l’aliança Concentració Republicana d’Esquerres, que encapçalava Francesc Marcet. Van guanyar amb 8.446 vots. Per la seva part la Lliga Catalana, carlins i radicals van formar la Candidatura de Defensa Ciutadana, amb els advocats Josep M. Servitje, Lluís Alegre i Josep Prat. Va obtenir 7.282 vots. Els mesos posteriors van estar marcats per la violència, i els fets del 6 d’octubre van donar pas a un govern municipal encapçalat per un militar.

A les eleccions a Corts del febrer del 1936, el Front d’Esquerres a Catalunya es va imposar per 2.853 vots de diferència al conservador Front Català d’Ordre.

Finalment l’abril del 1936, en una elecció de compromissaris, també es van imposar les esquerres. El juliol començaria la Guerra Civil. Tot s’estroncava.