Aquesta setmana fa 25 anys que Joan Ferrer i Loreto Calafell van llençar-se de cap a la piscina i van agafar les regnes d'un establiment que es traspassava al tram final del passeig Pere III de Manresa, a tocar de la Ben Plantada: la que aleshores ja es deia Granja Alpina. L'emblemàtic establiment, rebatejat no fa massa anys amb el nom de Frankfurt Alpina, ha sobreviscut a temps de crisi i s'ha sabut reinventar segons la demanda del moment.

El fill del matrimoni, Joan Ferrer Calafell, que va començar a donar un cop de mà a la Granja, «quan només tenia 14 o 15 anys» i que continua avui al peu del canó juntament amb els seus pares, explica que l'oferta gastronòmica de l'establiment és una de les coses que «més ha canviat» en aquest quart de segle de vida: «quan vam començar hi havia una carta amb una infinitat de plats elaboradíssims, entre els quals, podies demanar, per exemple, guatlles». «Al llarg dels anys» -prossegueix Ferrer- «hem anat evolucionant i simplificant la cuina, fins que fa 7 o 8 anys vam fer el canvi de nom i l'Alpina va passar de ser una granja a ser un frankfurt». Ferrer Calafell destaca que «malgrat que ens centrem molt en l'entrepà i les flautes, no hem deixat mai de fer un plat del dia, que és elaborat i que oferim els migdies».

Que les flautes es convertissin en l'estrella de l'Alpina va ser una idea de Joan Ferrer pare, que tal i com explica el seu fill, «va introduir una flauta llarga i estreta. Era una novetat que no es trobava». Avui, aquells estretíssims entrepans han canviat una mica, «vam veure que si hi posàvem molts ingredients, no aguantaven, i ara són una mica més amples».

Els entrepans clàssics que l'Alpina ofereix des del primer dia i que continuen fent les delícies dels clients actuals són "El Granger", que «és mític i senzill. Porta pit de pollastre, enciam i maionesa»; i "L'Alpina" «que és una flauta amb tonyina, pebrot vermell, olives i ou dur».

Coincidint amb els 25 anys de vida, el Frankfurt Alpina ha creat dos entrepans d'hamburguesa que, segons Ferrer, estan tenint «molt bona acollida entre el públic». Són l"Oxford" i la "Cantinflas", que destaquen «pel seu pa de coca rodó, molt bo i que aguanta bé».

A l'Alpina només tanquen dos dies l'any «per Nadal i Reis, i això perquè tenim un petit a la família», i obren de 7h del matí a 12h o 1h de la nit. Les hores de més feina són tant els matins «amb els cafès i les mitges flautes», com «els migdies amb el plat del dia» i els vespres amb «els sopars i la terrassa». Els caps de setmana i festius la feina continua amb el menú a 15 euros, amb plats més elaborats.

Joan Ferrer Calafell comenta que tenen clients fixos: «sobretot treballadors de la zona que tenen poc temps per a dinar i veïns»; i també tenen turistes: «molts dels que visiten Manresa vénen a parar aquí». Enguany ha notat un increment notable de «francesos» i, de fet, un dels últims grups del país veí que van fer parada a l'Alpina van ser «uns seguidors de rugbi que van anar al Camp Nou a veure la final de la lliga francesa i, tornant cap a casa, van aturar-se a Manresa a sopar».

El punt àlgid de la celebració dels 25 anys va ser aquest dimarts, dia exacte de l'efemèride, i durant tota la jornada l'establiment va servir frankfurts a un euro: «en vam repartir uns 150 durant tot el dia», comenta Ferrer. Com a plat del dia van servir pollastre al forn amb patates i amanida, més la beguda i el pa a un preu que feia l'ullet al passat: 800 pessetes, que equival a 4,80 euros. Les 800 pessetes era el preu que es pagava l'any 1991 el menú a l'Alpina. D'aquest menú, en van sortir unes 40 racions.

Al vespre, la festa va concloure amb un berenar-sopar adreçat als clients «més pesats i més amics», somriu Ferrer. La vetllada, celebrada al pis de baix, va tenir l'actuació d'un dels mags del moment, el tarragoní Jordi Caps, i es va homenatjar el matrimoni Ferrer-Calafell amb un pastís d'aniversari i un trofeu.

L'equip que actualment forma el Frankfurt Alpina són els tres responsables, Joan Ferrer (pare i fill) i Loreto Calafell, més quatre treballadors, la Cinthya, la Neus, el Jordi i la Montse.