Manresa ha passat de perdre més de 800 immigrants per any a restar-ne una setantena. Aquest canvi que mostra el darrer padró d’immigració (amb les dades del desembre del 2015) suposa una inflexió important. Caldrà veure els següents recomptes per comprovar si és un fet puntual o bé si podria marcar l’inici de la recuperació de població nouvinguda.

El padró que porta a terme l’Ajuntament és una eina molt útil per analitzar amb perspectiva el moviments poblacionals. Després d’uns anys en què la ciutat va viure uns creixements espectaculars de la població estrangera, amb xifres que van arribar a superar els 2.000 habitants en un sol any (del 2004 al 2005) i que durant tres anys seguits (del 2005 al 2008) van superar el miler anual, amb l’arribada de la crisi hi va haver una aturada sobtada que, a partir del 2010, no només va comportar guanyar-ne pocs, sinó perdre’n. Van ser 314 menys del 2011 al 2012; 881 menys del 2012 al 2013, i 828 menys del 2013 al 2014. Per això, que del 2014 al 2015 només siguin 66 menys és una dada prou significativa.

El percentatge dels estrangers en el total de la població continua baixant. De representar el 18% entre el 2008 i el 2012, a partir del 2013 s’ha anat reduint i, el desembre del 2015 era del 15% (percentatge que ja es va assolir el juny anterior, segons el padró d’aquell semestre). Aquest 15% situa la població nouvinguda en una quota semblant a la del 2006.

Quant al total de la població, la xifra és optimista i molt significativa. Després de tres anys seguits amb pèrdues més que remarcables (268 habitants menys del 2011 al 2012; 614 menys del 2012 al 2013, i 723 menys del 2013 al 2014), el darrer any sencer hi ha hagut un increment en 208 habitants, i s’ha passat de 75.267 a 75.475.

Per nacionalitats, entre les deu primeres hi ha hagut variacions interessants. Bolívia es torna a situar en el seu lloc més habitual en el rànquing, el cinquè, i passa al davant de l’Equador, que li havia pres aquesta posició en el recompte corresponent al juny del 2015. Les quatre primeres nacionalitats predominants no es mouen. Continuen sent el Marroc, Romania, la Xina i el Senegal, però amb inflexions.

D’aquestes quatre procedències més nombroses, només Romania guanya habitants, amb 25 més d’un any a l’altre, i el Senegal, amb 8. El Marroc en perd 43 i la Xina, 18. De les altres cinc, Bolívia en perd 27; l’Equador, 32, i Polònia, 6. Ucraïna en guanya 15, Colòmbia en perd 3 i Itàlia en guanya 12. Si bé el còmput total és negatiu, si es comparen aquestes xifres amb les d’un any abans, són molt més positives que aleshores. Del 2013 al 2014, parlàvem d’una pèrdua de 287 habitants en el cas del Marroc i de 110 pel que fa a Romania, que eren les xifres negatives més destacades.

Els magribins, el 45,74%

El col·lectiu magribí és el predominant a Manresa. Representa el 45,74% de la immigració que hi ha a la ciutat, seguit a molta distància pel romanès (11,89%).

El padró inclou gràfiques de l’evolució al llarg de deu anys dels principals països que aporten població nouvinguda (del desembre del 2006 al del 2015). La punta en el cas del Marroc van ser els 6.211 habitants assolits el desembre del 2011. En el de Romania, els 1.560 el juny del 2012. En el de la Xina, els 726 del juny del 2010. En el del Senegal, els 650 també del juny del 2010, i en el de l’Equador, els 786 del desembre del 2006. De tots, els que han viscut una caiguda en picat més exagerada han estat l’Equador, Bolívia i Colòmbia.

Per continents, la frenada en la pèrdua d’immigrants, si es compara un any amb l’altre, també és remarcable. Europa, que del desembre del 2013 al del 2014 en va perdre 276, n’ha guanyat 21 del 2014 al 2015. L’Àfrica, que en va perdre 343, en continua perdent, però només 57. I Amèrica passa de perdre’n 209 a 40. A l’últim padró d’immigració hi ha 66 immigrants menys d’un

any a l’altre, mentre que els dos anys anteriors eren més de 800. A Manresa, segons el padró, hi ha un total de 103 països amb representació.

Per grups d’edat, malgrat que sigui molt minso, és apreciable un descens de la població nouvinguda en relació amb l’autòctona pel que fa als grups d’edat fins als 35 anys. De 0 a 5 anys, la nouvinguda representa el 25,8% del total, mentre que només fa tres anys i mig (el juny del 2012) s’acostava al 31%. De 6 a 15 anys, era el 19,4% i ara és el 14,8%. I de 16 a 35 anys, ha passat del 29,7% al 26%. A partir de 35 anys ha variat poc o gens.