Un va deixar d'estudiar quan tocava perquè simplement no li agradava i, així que va poder, es va posar a treballar; l'altra, perquè no li anaven bé els estudis. L'altra, perquè es va casar molt jove. Hi ha qui diu que va "voler córrer més del que em pertocava" o, senzillament, perquè, segons confessa, era un "bala perduda".

Tots comparteixen una història en comú, tot i que no tenen res a veure entre ells. El Toni, la Iolanda, el Víctor, el Jordi i la Isabel van deixar els estudis abans d'hora, però, en alguns casos, la crisi i en altres, la sensació que els havia quedat alguna cosa pendent van fer que s'hi reenganxessin d'adults. Tots ells valoren com a molt positiva l'experiència. Per a alguns ha suposat trobar una nova feina o millorar les seves expectatives laborals.

A Manresa, el Centre de Formació d'Adults Jacint Carrió, que depèn d'Ensenyament, té uns 700 estudiants l'any que busquen, en la majoria de casos, un títol que els doni més oportunitats. En altres, aconseguir desitjos incomplerts.

Són alumnes especials. Van de cara a la idea. La majoria tenen família "i no tens temps per regalar o per perdre. Quan véns aquí es tracta d'aprofitar-ho. No em puc permetre el luxe de repetir curs, explica un d'ells, Jordi Vilalta. Té 42 anys, i dues nenes de 9 i 7 anys. Explica que era bon estudiant a primària. Per diverses circumstàncies familiars, això va canviar a secundària, fins que va deixar d'estudiar. Durant una època va treballar a l'Ajuntament de Manresa -ara ho fa al de Callús-, i "vaig venir al centre a fer una instal·lació. El company em va dir que per què no m'apuntava a estudiar. Així, fent broma, quan me'n vaig adonar ja estava apuntat". Ha superat la prova d'accés a Grau Superior i el curs vinent continuarà els estudis al Lacetània, on no podia accedir perquè no tenia la titulació necessària.

Toni Garriga, de 42 anys i de Sant Joan de Vilatorrada, va deixar els estudis per anar a la mili i ja no s'hi va tornar a reenganxar. Fins que va tancar Pirelli. "Amb la meva dona vam parlar i em va dir que fes el que m'agradés. Jo volia alguna cosa que deixi empremta, com mestre, educador social...". I va decidir estudiar educació infantil a la FUB. Abans, però, s'havia de treure el batxillerat i passar la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.

"La meva vida era com una persona de 18 anys. Els estius treballava de socorrista, feia menjadors escolars, i la resta del temps estudiava. A més a més, feia les feines de casa perquè la dona treballava". La seva filla de 10 anys "va agafar els meus hàbits. Em veia llegint o fent els deures i es posava al meu costat a fer els seus". Per la via ràpida s'ho va treure tot, també el grau a la FUB, a més de cursos de català i anglès, i ara treballa en una llar d'infants a Moià. Considera que fins que no va anar a l'Escola d'Adults "ningú no m'havia transmès l'essència del saber. Ho va fer un professor amb una frase: 'totes les causes tenen conseqüències'. Des de llavors ho aplico a tot".

A la Iolanda Cantero, de 38 anys, li agraden les frases cèlebres, i mentre parla no para de dir-ne. Va començar BUP però ho va deixar, i va entrar a treballar al negoci familiar, a Sant Vicenç. Diu que "vaig voler córrer més del que em pertocava", però "arribes a una edat que estàs més o menys equilibrada i has de decidir què vols per a la teva vida, i ens hem d'adaptar. Com més sapiguem i més ben formats estiguem, millors eleccions prendrem".

Es va animar a reenganxar-se, "i el que no vaig fer abans ho estic fent ara". Afirma que se li ha obert un món al davant. Té el graduat superior i això li ha permès matricular-se a la Joviat per fer administració d'empreses i finances.

"Jo era un bala perduda", comença dient Víctor Mir. Nascut fa 35 anys a l'Hospitalet, viu a Santpedor. "Vaig deixar els estudis als 17 anys i 3 mesos. Ho recordo molt bé perquè vaig entrar en un ofici que era molt dur i que ara no té futur: era encofrador", amb el seu pare. El va enxampar la crisi "i vaig pensar que havia de fer alguna cosa. Vaig començar a estudiar. M'ho vaig prendre molt seriosament, com si fos una jornada laboral". S'ha tret la secundària, cosa que li ha permès que li renovessin la feina en un ajuntament, i amb bones notes. "Volia l'ESO, perquè en qualsevol feina te'l demanen. Són pocs estudis, però et donen més opcions".

"A mig aire vaig deixar el BUP perquè vaig trobar parella", explica Isabel Calvet, de 53 anys i de Navarcles. "Em vaig casar molt jove i vaig entrar d'auxiliar administrativa al negoci familiar". Explica que pocs anys després "ja vaig començar a pensar que m'havia equivocat", però havia d'atendre la família i els fills: "per responsabilitat, primer eren ells, i pensava que un altre dia ja tiraria per un altre camí".

Confessa que, amb certa por, així que va poder, es va apuntar a l'Escola d'Adults per fer les proves d'accés a la universitat i al grau superior. "És el que havia de ser. Vaig pensar que com a mínim practicaria el castellà, el català, faria comentaris de text i que no hauria perdut un any perquè alguna cosa quedaria". El que va quedar és que va aprovar i va anar a estudiar educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara és mestra, "i aquest any faig el que fan tots els mestres novells: extraescolars, monitora de menjador, casals d'estiu, algun repàs". Assegura que a la universitat "he passat 4 anys fantàstics vivint una experiència que em pensava que mai no podria viure".

La majoria d'ells afirmen que tot i la crisi haurien estudiat igualment, perquè "no només et serveix per aprovar, sinó per a la vida quotidiana", opina Garriga. Recorden, també, companys de classe "que no se n'han sortit".

La Mireia, la companya del Víctor Mir, escolta la conversa. Espera un nen, i afirma que els testimonis que ha sentit l'han impressionat. "Jo vaig estudiar quan tocava, però a vegades penso que m'agradaria haver fet la carrera més tard perquè segurament l'hauria aprofitat al 100 %".