Fa sis anys, ajuntaments com el de Manresa van apostar per potenciar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. El resultat, però, no és per tirar coets, i entitats i negocis vinculats amb l'ús de la bicicleta asseguren que si avui dia es veuen més ciclistes, pocs, als carrers és perquè ha arrelat en una minoria certa consciència sobre el seu ús. La cohabitació amb els conductors no és fàcil, ja que hi ha trams en què els ciclistes es troben vehicles estacionats sobre el carril bici. A part, hi ha indrets en què la senyalització confon els que es desplacen tot pedalant, punts en què sembla que el carril no tingui continuació i on l'estat de conservació és pobre.

Des de la inauguració, fa sis anys, de l'itinerari ciclista que connecta el Congost i el parc de l'Agulla -passant per artèries circulatòries importants de la ciutat-, l'Ajuntament hi ha fet algunes actuacions. Principalment s'han centrat a repintar l'espai habilitat per a ciclistes i a inaugurar nous trams. A més, és prevista la creació d'un carril bici que unirà Manresa i Santpedor seguint el traçat de la carretera BV-4501. Però els problemes endèmics del carril bici fa que els ciclistes siguin una minoria als carres de la ciutat. Les úniques dades de les quals disposa l'Ajuntament són del 2013, i indiquen que només l'1,48% dels ciutadans utilitzen la bicicleta per moure's dins de Manresa.

Els ciclistes, confosos

A la infografia s'assenyalen quatre punts conflictius, però n'hi ha més. Al nucli antic, per exemple. Als carrers del Magraner, Jaume I i la plaça d'Anselm Clavé la senyalització o és inexistent o no es veu, i és impossible per als que no coneixen el recorregut saber per on ha de passar la bicicleta. És com si al passeig Pere III l'itinerari s'acabés. Passa el mateix a la muralla de Sant Francesc, on el carri bici sembla que no tingui continuació, però en realitat segueix fins al Congost. Una situació similar al que hi ha davant d'Aigües de Manresa. A la carretera de Viladordis, molt a prop amb la confluència amb el carrer de Montcau, hi ha fins i tot un tram que no té sentit, ja que els ciclistes es troben amb places d'aparcament que tallen el carril bici.

Els indrets on la convivència entre ciclistes i conductors és mes complicada és als carrers més cèntrics de la ciutat. A la prolongació del carrer Guimerà ?-un cop travessada la plaça de Crist Rei- i al carrer de Soler i March, molts vehicles hi estacionen.

De fet, és fàcil veure per la ciutat ciclistes que van per carreteres urbanes que en principi queden fora de l'itinerari ideat fa sis anys. No només la convivència amb els conductors és complicada. En trams ben senyalitzats, com el que hi ha a l'avinguda Universitària, hi ha vianants que passegen per sobre del carril bici. I és que els pocs ciclistes que s'hi veuen fan que ningú pensi que hi ha un espai habilitat per a ells.