Per a una persona immigrada resident a l´estat espanyol, reunir la família no és senzill, tot i ser un dret reconegut. Les persones consultades per aquest diari que han passat per un procés de reagrupament assenyalen que es tracta d´uns tràmits cars, complexos i molt lents. La crisi econòmica i els canvis en la legislació espanyola han posat més obstacles en un camí que ja era difícil. A Manresa hi ha hagut un total de 375 casos de reagrupament en quatre anys. Cada any, a l´entorn d´un centenar de famílies aconsegueixen retrobar-se a la ciutat després d´un període de separació.
Cal superar traves legals i administratives que compliquen la vida quotidiana de les famílies. Tant de les persones reagrupants com de les que esperen per ser reagrupades. En l´àmbit econòmic tampoc no és fàcil. Per sol·licitar els informes s´han de pagar taxes i també per traduir els documents. El reagrupant ha d´haver residit, com a mínim, un any de forma legal a l´estat espanyol i ha de disposar de recursos econòmics per mantenir tots els membres de la família almenys durant un any des que es fa la sol·licitud.
Jamaa Mbarki és l'agent d'acollida de l´Ajuntament de Manresa des del 2008. És qui assessora la persona reagrupant abans d'iniciar les tramitacions, durant el procés, i també rep les persones reagrupades quan s´empadronen. Mbarki creu que la crisi econòmica ha afectat «moltíssim» els casos de reagrupament: «parlem de gent treballadora. Si no hi ha feina, no poden ni començar els tràmits». I afegeix que «molts han d'esperar a trobar una feina per complir els requisits, però aleshores els fills potser ja són majors d'edat i no poden venir». El perfil de persona reagrupant? «Persones que van venir de joves que ara tenen feina, un habitatge, han format una família en el país d´origen i decideixen reagrupar». Mbarki assegura també que, tot i que predomina l´home com a reagrupant, també hi ha un augment de dones amb un projecte migratori propi. «Ara s´entén que l´esposa és qui té més possibilitats de treballar, segurament pel treball domèstic», puntualitza l´agent d´acollida.
El reagrupament està limitat. En termes generals, les persones immigrades extracomunitàries poden reunir el cònjuge, els fills menors d'edat i els pares més grans de 65 anys. El primer pas per iniciar el reagrupament és la sol·licitud de l'informe d'habitatge per assegurar que el domicili és adequat per a la convivència de tota la família.
Una nova vida
La crisi econòmica també ha complicat la inserció de les persones reagrupades dins el mercat laboral. L'agent d'acollida destaca la importància d´aprendre l'idioma: «nosaltres insistim que és important fer cursos de català». A banda d´això, l´Ajuntament organitza cursos sobre els drets laborals i el coneixement de la societat catalana adreçats a població immigrada.
Una vegada reunides, les famílies s'enfronten al repte d'assumir una nova vida plena de canvis constants sense una xarxa familiar. Mbarki afirma que «encara que no hi hagi un cercle de familiars, hi ha gent del mateix país o de la mateixa ciutat».
