«Quedarà com nou». El més que centenari teatre Conservatori de Manresa, inaugurat el 1878, arribarà a la festa major del 2016 en condicions. I ho farà amb els cels rasos de tot l´edifici substituïts, el sostre reforçat, l´enllumenat d´emergència reemplaçat i, el canvi més aparent i visible per al públic: pintat de bell nou, ara d´un gris verd que recorda el color que el vell teatre tenia quan es va reinaugurar, l´agost del 1962. També per festa major. Adéu a les parets i el terra vermell dels últims divuit anys. Continuarà tenint mancances però serà més segur. I amb un lífting que li retornarà un esmorteït esplendor. Que no és poc.

Però, per què ara? Sobretot per seguretat. La pintura i la neteja a fons s´han fet per l´avinentesa de les obres: «el rentat de cara és un efecte colateral», va subratllar Marc Aloy, regidor d´Urbanisme de l´Ajuntament de Manresa, en una visita a les obres, acompanyat d´Elena Castellano, tècnica d´edificis del consistori, i de Jaume Soldevila, de l´equip d´arquitectes. Però un color que li atorgarà una nova cara. La caiguda de dos falsos sostres, el del vestíbul (el juliol del 2014) i el d´una part de la platea (el desembre del 2015) han portat a l´Ajuntament de Manresa a afrontar unes obres, amb caràcter d´urgència i aprofitant l´aturada estiuenca, per garantir, sense ensurts, la seguretat dels més de 40.000 usuaris anuals que té l´equipament.

El gener passat, després del darrer despreniment, l´Ajuntament ja tenia clar que s´haurien de canviar els falsos sostres del conjunt de l´edifici. Descartat un problema estructural, que hauria obligat a tancar el teatre, la substitució dels cels rasos es perfilava com una actuació prioritària que caldria afrontar més d´hora que tard. Els avisos del vell teatre van posar en marxa «un seguiment tècnic exhaustiu», va explicar Aloy.

«L´activitat es podia mantenir amb garanties, i així s´ha fet», però «no es pot estar tot el dia fent-ne un seguiment exhaustiu: el problema s´havia de solucionar». I aquest passava per substituir els pesats falsos sostres, fets d´encanyissat i guix, amb gruixos de tres centímetres, per plaques de guix laminat. El febrer passat ja es va substituir tot el fals sostre de la platea, 84 metres quadrats; des de final de juny, quan van començar aquestes obres, la segona, tercera i quarta planta també han canviat els cels rasos. Aquests dies toca pintar i netejar. El darrer serà el terra.

La reforma del teatre es defineix com a obra emergent perquè no estava pressupostada; el darrer ensurt després del despreniment del desembre i dels informes tècnics han fet que s´executi ara «per solucionar aquests problemes puntuals», va subratllar Aloy. S´hi hauran invertit uns 85.000 euros. A banda dels cels rasos, s´ha reforçat el sostre de platea: «no calia canviar-lo perquè ara fa uns anys ja s´hi va intervenir, però sí consolidar-lo», va dir Aloy. També, va continuar, «s´ha netejat l´espai entre el fals sostre de la platea i la coberta, on hi havia tot un seguit de finestres obertes i problemes amb la gallinassa dels coloms. S´han tancat les finestres, i hem col·locat una escala nova per poder fer bé el manteniment».

Per poder accedir al sostre s´ha muntat una plataforma elevadora i, per tant, s´han desmuntat les butaques de la part central del teatre (que es guarden a l´escenari). «La inversió forta que s´ha hagut de fer ha estat en aquesta maquinària auxiliar, i per això hem aprofitat per pintar tant el sostre del teatre, que no s´havia pintat des de fa més de 50 anys -el 1961-; el terra de la platea, perquè ja no hi havia les butaques, i les parets, que s´embruten per les obres». El color és un gris de diferents tonalitats que serà el que percebi el públic a primer cop d´ull. També, el poliment dels ornaments. Però, com que la restauració no era la prioritat de l´obra, segons Aloy, «els daurats s´han netejat però no s´hi ha fet res més, exceptuant els de la part baixa del prosceni. És pa d´or, i no és una pintura econòmica». Sigui com sigui, el teatre Conservatori s´haurà rejovenit uns anys.