Un manresà a la recerca dels límits de l'art a la ciutat més poblada del món

Harillo defensa que si l´èxit mercantil ja no és sinònim de qualitat pel grau de perversió i d´interessos aliens al valor de les obres al qual s´ha arribat, institucions especialitzades han de prendre les regnes de la valoració artística.

Ha estat convidat a dur a terme els mesos de juliol i agost una estada per a estudiants internacionals a la Xangai Open University, universitat pública de la República Popular de la Xina. De fet, a Xangai treballa en una galeria d´art, una feina que ha acceptat perquè al sou xinès hi pot afegir una beca ARGO del ministeri d´Educació que li aporta mil euros al mes, més el vol i el visat pagats.

Harillo va estudiar a La Salle i es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2013. Durant aquest període va ser receptor de 4 beques, va portar a terme una estada a la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil) i va ser col·laborador d´Esports a Regió7.

En l´etapa de llicenciatura es va interessar especialment per les qüestions filosòfiques relacionades amb l´estètica i la filosofia de l´art, i va cursar tots els crèdits possibles en aquestes temàtiques. A més, a la Universidade Federal de Santa Catarina va assistir, entre d´altres, a l´assignatura de Filosofia de l´art II, sota la supervisió del Doctor Celso Braida.

Després de la finalització d´aquesta etapa, va ser admès al Màster de Recerca en Art i Disseny impartit per la Universitat Autònoma de Barcelona i al Màster Universitari en Mercat de l´Art impartit per la Universitat a Distància de Madrid. Va triar aquest últim perquè s´adaptava i complementava més satisfactòriament la seva línia investigadora.

Aquesta etapa la va saldar amb un excel·lent en el treball final de màster i amb un Erasmus+ de pràctiques a la Università degli Studi Guglielmo Marconi, a Roma. Després dels tres mesos li van fer un contracte laboral per dur a terme tasques equivalents a les de professor ajudant i preparar temaris per a les assignatures, docència i preparació d´avaluacions. Explica que els materials elaborats «anaven a parar a la Marconi International University, situada a Pembroke Pines, al costat de Miami».

Va plegar perquè va aconseguir la beca ARGO del ministeri d´Educació (concurrència competitiva, concedida a menys del 2% de candidats), que li permetia completar els ingressos per exercir de consultor creatiu a la galeria d´art de Xangai amb la qual tenia contacte.

Explica que la particularitat d´aquesta galeria és que les peces que comercialitza són creades pel col·lectiu Liu Dao, que genera obres corals realitzades sempre per més d´un artista.

Ha publicat articles com «El mercat de l´art. Una ruptura» i «Art al DRAE. Entre significat i referència», a Ensayos de Filosofía i La Albolafia: revista de Humanidades i Cultura, entre d´altres.

El mes que ve participarà en un congrés a Saragossa amb la ponència «Els marges de la ciutat, de l´art i de la crítica». També impartirà un curs a distància sobre sociologia de l´art a la Universitat Panamericana de Guatemala.

Mentre estudiava va començar a treballar a l´edat de 16 anys a McDonald´s i després, al Carrefour. Amb un punt d´orgull, afirma des de Xangai que «ningú m´ha regalat res».

Postura totalment antiromàntica

La línia investigadora d´Adrià Harillo explora la relació entre el mercat de l'art i la filosofia de l'art. Defensa que hauria de ser una institució la que decidís qui és i qui no és un artista. La concepció de l'artista actual és del segle XVII i XVIII, «però sempre ha estat un productor, no pas un geni». Creu que en un moment en el què l´art no es pot distingir a simple vista cal un discurs alternatiu a les lleis i les característiques del mercat. L'art, assegura, «per a mi no és res més que un instrument com qualsevol altre que s'utilitza com a símbol de prestigi social. Un prestigi social donat per una institució i poc més. Tinc una postura totalment antiromàntica de l'art».