Els nous amos de l'antiga Fonda de Sant Antoni la volen convertir en un hostal

Si hi afegim que és el resultat de l´agregació de quatre unitats diferents (i de diversos estils, del barroc al neoclassicisme) i que, en total, fa prop de 3.000 m2; que té un arc a l´entresòl que és únic i que a l´època medieval és possible que hi hagués una zona de pas pública com la del carrer del Balç, segur que obriran els ulls com taronges. A més a més, al soterrani hi ha un sistema de cisternes d´aigua documentades des del 1555 i que queden, una part, sota la plaça Major pel fet que l´estructura bàsica de la façana és posterior (segle XVIII).

Aquest edifici situat a la banda dreta de la plaça Major, fent cantonada amb l´ajuntament i que dóna a la plaça, al carrer d´Amigant i a la baixada dels Jueus, el va adquirir fa mig any a l´anterior propietari l´empresa d´inversions Duopros SL, integrada per dos socis establerts a Manresa (un de Barcelona i l´altre de Castelltallat) i amb seu a Sant Joan de Vilatorrada. El seu objectiu és, després d´una primera intervenció que anirà a cura de l´arquitecte manresà Pere Santamaria, trobar qui el vulgui comprar per convertir-lo en un petit hostal i, si no surt cap inversor, fer-ho ells mateixos pensant, sobretot, en els visitants que portarà a Manresa el Camí Ignasià des de Loiola quan agafi embranzida, la qual cosa es preveu que s´esdevingui el 2022, coincidint amb la commemoració dels 500 anys de l´estada del pelegrí a la capital del Bages. El lloc és l´ideal. A quatre passes hi ha l´Oficina de Turisme de Manresa; a vuit, l´antic col·legi de Sant Ignasi, on els pelegrins que arriben Manresa reben el darrer segell a la seva credencial i on justament ara s´estan fent obres per millorar-ne l´espai per rebre´ls.

Primera fase d´obres

El fet que l´edifici sigui una suma de quatre unitats diferents i de diverses intervencions realitzades entre els segles XVII i XIX fa que els accessos siguin complicats. És per això que la intervenció a cura de Santamaria inclourà, primer de tot, fer una nova escala de servei per comunicar les cinc plantes «que compleixi els estàndards per a un edifici públic o privat». Les obres també serviran «per recuperar elements històrics tapats per diferents intervencions» fent els enderrocs necessaris per restituir l´estat original de la finca. El pressupost aproximat per a aquesta primera fase és de 100.000 euros. De moment, encara no hi ha data d´inici de les obres perquè estan pendents dels permisos per executar-les.

Passejar per un laberint

Passejar per l´interior de l´edifici és com ficar-se en un laberint d´escales i passadissos. Bona part dels sostres són amb bigues de fusta, algunes pintades. A mesura que es va canviant de planta es van trobant sorpreses. A la soterrani, el sistema de cisternes picades a la pedra anteriors al segle XVI. A la planta baixa, a peu de carrer, hi queda poc mobiliari de la Fonda de Sant Antoni, com la barra on Isidoro de Gregorio, el darrer responsable del negoci, servia els cafès a la clientela; també hi ha la cuina (que té una entrada des del carrer d´Amigant) i el forat per on, ajupit, s´accedeix a una escala esculpida a la pedra per entrar a les cisternes. És curiós pensar que el que fa de sostre una vegada s´és a l´interior d´aquest soterrani tan peculiar sigui, en realitat, el terra de la plaça Major, inclòs un embornal a través de les escletxes del qual s´escola la llum natural, i quan plou, l´aigua.

Sobre el corredor de l´entresòl és on hi ha l´arc esmentat, que el catàleg del patrimoni manresà descriu com «l´element arquitectònic més remarcable de l´edifici. Un gran arc rebaixat que sosté el forjat del pis superior». Santamaria assegura que és l´únic que coneix d´aquest tipus. A banda que estèticament sigui molt atractiu, la seva funció estructural és fonamental.

A la primera planta hi ha una galeria que dóna a la part del darrere, on hi ha una falsa façana que es va construir per unificar totes les parts que configuren l´edifici. A la paret s´hi insinua una pintura mural on es veu la basílica de la Seu i el Pont Vell. Actualment, la part posterior de l´edifici és plena de vegetació. Buidat i arreglat aquest tros de terreny, seria un espai ideal per muntar-hi una terrassa amb taules i cadires.

Vistes espectaculars

Les plantes segona i tercera són habitacions. Un dels espais més atractius és on hi devia haver una antiga cuina i, també, una estança per on puja un pou que connecta amb la cisterna i que servia per extreure l´aigua des dels pisos superiors. La quarta planta, sota teulada, la protagonitza un espai sense parets, comú per a les quatre unitats que es van anar agregant amb els anys per fer l´edifici resultant. Les vistes de l´entorn són espectaculars. Les possibilitats de l´anomenada Casa Fàbregas, de l´antiga Fonda de Sant Antoni, són infinites. La inversió no seria minsa perquè hi ha molta feina per fer, però el potencial és immens.