Nervis, corredisses, maletes, faixes, vestits, retrobaments i abraçades. Diumenge a la tarda, el local de l'Agrupació Cultural del Bages de Manresa era un batibull de gent que anava amunt i avall. Hereus, pubilles, fadrins i dames vinguts de tots els racons de Catalunya -un total de 110- hi anaven arribant en comptagotes per posar-se a punt per a la cercavila prèvia a la proclamació dels nous hereu i pubilla de Manresa.

Per a ells era una altra de les trobades habituals que cada cap de setmana els transporta a diferents pobles i ciutats d'arreu del territori. "He conegut un munt de llocs que no hauria conegut mai a la meva vida si no fos pel pubillatge", deia Alba Clotet, primera donzella de Solsona. Ella i les seves companyes tenien molta feina a vestir-se: a les faldilles i les bandes -on hi porten enganxades les insígnies daurades de tots els indrets de Catalunya que han visitat- hi afegien unes mantellines blanques, típiques de Solsona, que els cobrien el cap. D'altres s'hi posaven la reixeta negra. Per als nois, el més complicat era col·locar-se la faixa; sovint requerien l'ajuda d'algun company. Mentrestant, un parell d'agents de la Guàrdia Civil feien acte de presència per comprovar que trabucaires i miquelets tinguessin les armes i la pólvora en ordre abans d'iniciar el recorregut.

Els representants del pubillatge asseguraven que, per a ells, aquesta tradició és una experiència "impressionant". La solsonina Clotet, de 18 anys, explicava que "sempre ho havia volgut fer, i he passat a estimar la cultura de Catalunya d'una altra manera. Coneixes un munt de gent amb qui t'uneix una amistat. En realitat som tots diferents, però alhora semblants". Des de Navàs, l'hereu Ferran Vila -de 19 anys- afirmava que "és un món molt bonic, ple de tradicions i de bona gent. L'experiència s'ha de viure almenys un cop a la vida, perquè aporta cultura, geografia, grans amistats, somriures, viatges i molts bons moments". Ho corroborava la veterana Raquel Calzina, de Piera, que va començar sent pubilleta del seu poble l'any 2002 i que ara és pubilla de la Catalunya Central. "Sentimentalment és un orgull representar el meu poble arreu de Catalunya, i és una cosa que et forma molt com a persona. Jo encara conservo amistats de quan era pubilleta. Són vincles molt forts". Miquel Ribas i Mireia Roca, de 16 i 17 anys, respectivament, s'estrenaven com a hereu i pubilla de Gironella. "Anava a les proclamacions i em venien ganes de presentar-m'hi", deia Ribas; per la seva banda, Roca hi afegia que espera que l'experiència li serveixi per "conèixer les tradicions de tots els pobles".

La passió pel pubillatge també arriba als més petits: Núria Escursell i Àlex Domínguez, d'11 anys, són la pubillona i l'hereuó de l'escola La Sèquia de Manresa, que amb aquestes figures fomenta el planter de la tradició des de fa quatre anys. Tots dos participaven ahir per primer cop a la cercavila, i explicaven que els agrada molt ser representants del seu centre perquè és una manera de "fer amics i passar l'estona".

Cercavila concorreguda

Un cop fets tots els preparatius, i quan tothom ja estava vestit, el centenar llarg de representants del pubillatge es van anar col·locant per ordre alfabètic segons indrets de procedència al llarg del carrer Talamanca. Amb roses vermelles a les mans, van desfilar pel centre de la ciutat acompanyats pel so dels trabucs i la percussió festiva del conjunt Batrakes. Durant tot el recorregut, que va durar uns 45 minuts i va acabar a la plaça Sant Domènec, la cercavila va ser força concorreguda.