La programació musical de la Festa Major de Manresa ha tingut alts i baixos. Si a principis dels anys 80 La Trinca era la convidada habitual, al final de la dècada artistes com Joaquín Sabina, Ana Belén i Víctor Manuel o Mecano van protagonitzar grans concerts multitudinaris. En el moment de l´auge del rock català, grups com Els Pets, Sangtraït o Sau també van visitar la ciutat i, més recentment, hi han fet parada Estopa (2000), Sopa de Cabra (2001), Antònia Font (2003 i 2007), Macaco (2005) o Berri Txarrak (2006).

En els últims anys, però, la tendència dels grans noms ha anat a la baixa. Tot i les visites puntuals de bandes com Manel (2009), Obrint Pas (2011), Txarango (2012), Gossos (2014) o Lax´n´Busto l´estiu passat -en la majoria dels casos, quan no eren encara gaire coneguts o bé quan ja havia passat el seu moment de màxima esplandor- el model que impera és el dels grups més petits i menys mediàtics. Per valorar el cartell d´enguany, que té com a protagonistes Animal, Al Quadrat i Sherpah (avui, a partir de les 23 h a Sant Domènec, a més del Manrusionica i el Dúo Dinámico al Kursaal), Regió7 ha reunit sis joves de la ciutat, d´entre 16 i 22 anys, que tenen relació amb el món de la música i n´estudien des de petits.

La primera reacció que tenen al veure l´històric de concerts de festa major és de sorpresa; cap d´ells sabia que temps enrere havien vingut conjunts de primera línia, catalans i espanyols. I el programa d´enguany, què? Li posen, de mitjana, un 6,5. «En general, veig que no hi ha un grup que destaqui. Sí que hi ha diferents gèneres, però n´hi podrien haver més», diu Marta Atcher, manresana que cursa estudis universitaris de violí a Holanda. «Que no hi hagi grans grups té pros i contres. Els petits són més propers i d´alguna manera es promocionen, però no tenen tan poder de convocatòria». Albert Sancristòfol, que estudia baix a l´escola de música Ad Libitum, posa un exemple: «a Calaf hi va La Raíz. Et pot agradar més o menys, però té un nom i un catxet. Aquí han intentat diversificar l´oferta, però en el moment en què la gran nit a Sant Domènec és Animal, Al Quadrat i Sherpah...». Puntualitza, però, que Sherpah li agrada molt i que «està molt bé que actuin, perquè són d´aquí i fan 10 anys, però no és un grup que vingui expressament». La resta hi coincideix: «si hi ha quatre nits, una podria ser un macroconcert amb un nom més conegut», opina Sergio Zafra, alumne de guitarra i cant a l´Esclat. Obeses i Blaumut són dos exemples de bandes que generen consens entre els entrevistats.

«El mercat musical català, però, és més ampli que abans. Hi ha molts grups conegudíssims» puntualitza Berta Sala, que estudia jazz al Liceu barceloní. «I ara la festa major inclou més estils musicals. La gràcia és l´ambient», hi afegeix Laia Puig, que estudia piano. «Suposo que tot depèn del pressupost. Però Vic és l´exemple d´una ciutat més petita que Manresa que té molta més empenta. La seva festa major sempre té plats forts», diu Athcer. En aquest sentit, Sala comenta que «fa poc, amb el meu grup d´amics vam anar tots a Súria a veure Els Catarres, i vam pagar entrada». I a la Festa Major de Manresa, pagarien? «Si el preu és baix i la proposta s´ho val, sí», asseguren.

El Kursaal compensa?

Tot i reconèixer la importància que el teatre Kursaal ofereixi una programació musical estable, aquests sis joves consideren que no és excusa perquè la festa major no tingui grans concerts. «No compensa; l´ambient és molt diferent. A un lloc pagues una entrada, seus i escoltes; en l´altre estas de festa amb els teus amics en una plaça».