Un dels projectes d'atenció social engegats el 2015 per Càritas a Manresa que respon més bé a la seva filosofia de treball és la masoveria urbana. Consisteix a trobar propietaris de pisos buits que els cedeixin a canvi que la família que s'hi instal·li, usuària de l'entitat, hi porti a terme les obres necessàries per fer-lo habitable. Un intercanvi que permet que tots els actors implicats hi tinguin un paper actiu, protagonista. Ara, informa Jaume Espinal, director de Càritas, "repetim". N'han trobat sis més i a partir del mes vinent faran la selecció dels candidats a viure-hi.

Els sis pisos són als barris de la Plaça Catalunya, la Font dels Capellans i la Balconada. Un propietari en cedeix quatre, mentre que els altres dos són d'institucions, informa Espinal. S'afegiran als quatre del bloc situat al carrer de Sant Miquel, on els masovers fa mig any que hi viuen.

El lloguer social es calcula restant les hores de treball de la rehabilitació de l'habitatge. En el cas del carrer de Sant Miquel, per exemple, dels cinc primers anys de contracte, se n'hi poden estar tres sense pagar lloguer i dos pagant-ne un de superior als 100 euros. Els subministraments van a part.

Els sis propers pisos, feta la preselecció dels masovers, els tocarà arreglar-los per poder-hi anar a viure al cap de quatre o cinc mesos. A la masoveria urbana, els masovers aporten el seu treball, el propietari els materials necessaris per adequar l'habitatge, i Càritas, en col·laboració amb l'Ajuntament, realitza les tasques socials de selecció dels masovers, la coordinació tècnica i el control de l'obra en les diferents fases d'intervenció. A Sant Miquel, empreses col·laboradores de l'entitat els van cedir eines i materials.

Davallada relativa

La memòria social 2015 de l'entitat presenta aquest projecte al costat d'unes dades que encara no conviden a ser optimistes. Tal com explica Espinal, tot i que l'any 2015, com ja va passar el 2014, "ha baixat el nombre de persones a les quals s'ha de fer una atenció personalitzada perquè no tenen ben cobertes les necessitats bàsiques, les que continuen venint es van cronificant". Amb xifres, de les 879 persones ateses el 2013, el 2014 van baixar a 821 i el 2015, a 752, que és una davallada prou significativa. Aquesta reducció també es nota en la dada corresponent a totes les persones que han anat a demanar ajuda a Càritas (de les quals sortiran les que l'entitat en fa seguiment). De 2.985 el 2013, han passat a 2.930 el 2014 i a 2.518 el 2015. Malgrat això, Espinal adverteix a l'informe que "augmenta el nombre de determinats serveis prestats". I augmenta "el nombre de persones prevalents, sense ingressos, que viuen en pisos rellogats o d'acollida. Augmenta, també, el nombre de persones a qui hem hagut de donar ajudes en aliments, lloguers, etc". La conclusió és que "la crisi no s'ha acabat per a tothom i que, respecte a cicles anteriors, constatem que les retallades dels pressupostos públics han deixat una forta enfangada social que és difícil de superar".

El 67% no tenen cap ingrés

Una de les dades més preocupants de les que aporta la memòria és la que indica que el 67% de les persones ateses no tenen cap tipus d'ingrés econòmic ni tampoc dret a cap tipus d'ajuda econòmica per part de cap estament públic.

Quan s'analitza a què s'han destinat les ajudes que es fan efectives tant a nivell econòmic com en espècies els darrers tres anys, es veu un augment destacat de les ajudes per a lloguer i subministraments, que representen el 40% del total. En alimentació, s'ha donat resposta a 180 unitats familiars. S'han facilitat 90 ajudes de roba i 25 de mobles i electrodomèstics.

Una bona notícia? Càritas té una borsa de 219 voluntaris i el 2015 se'n van presentar 23 de nous. Les dades econòmiques indiquen un resultat de l'exercici negatiu del 2015 (-20.364,20), sens dubte com a conseqüència de les despeses extra necessàries per adequar la nova seu de l'entitat al carrer del Joc de la Pilota.