Les conseqüències de tenir un trastorn mental poden ser nefastes i agreujar el problema. Molts dels afectats decideixen no sortir de casa i els vincles afectius se'n ressenten fins a l'extrem que, en molts casos, es perden. Els responsables de Mosaic van crear fa deu anys el Club Social, amb el qual l'entitat manresana va fer els primers passos. Al llarg d'aquesta dècada, el centre ha ajudat 250 persones a teixir una nova vida social amb noves amistats i organitzant activitats per potenciar les capacitats de les persones que tenen aquestes malalties silencioses. Usuaris del centre han explicat a Regió7 fins a quin punt l'experiència amb Mosaic ha acabat esdevenint el millor fàrmac.

Els afectats que han narrat la seva experiència expliquen que la malaltia és com un pou sense sortida. Sense esma per trucar els amics ni ganes de sortir de casa. Molts encara no se n'han sortit i, de fet, hi ha casos crònics, però els professionals de Mosaic organitzen des de fa deu anys activitats i ajuden els usuaris a entrar a entitats perquè adquireixin noves rutines fora de casa. "Ara parlo més amb tothom. Abans era massa tímida i no sortia de casa. Quan feia quatre mesos que venia vaig notar un canvi important perquè vaig conèixer molta gent amb qui parlava. A part, alguns tenen problemes semblants als meus i compartim aquestes inquietuds". És la vivència de Carme Collazo, de 57 anys, que va començar a anar a Mosaic per recomanació de l'assistenta social.

Els especialistes de Mosaic expliquen que l'objectiu és que els afectats surtin al carrer i ocupin el seu dia a dia amb una rutina satisfactòria. Al centre, els afectats coneixen altres persones i, sobretot, els ajuden perquè també facin activitats en altres entitats. A Mosaic, actualment, s'organitzen 15 activitats setmanals a les instal·lacions que hi ha al convent de Santa Clara. Els responsables i els treballadors del centre destaquen que la trajectòria ha estat un èxit, perquè Mosaic ofereix un servei que és voluntari i fins ara ja hi ha 250 persones de Manresa, i municipis propers, que han superat el trastorn, en part, gràcies a les activitats que s'hi porten a terme.

"M'he conegut molt més a mi mateixa i he après a obrir-me als altres i a compartir. Sóc una persona diferent. Abans em tancava i aquí m'han ajudat a obrir els ulls. Ja fa uns quatre anys que vinc. Durant un temps no vaig poder venir i ho trobava a faltar", explica la Rosa (que prefereix no revelar el seu cognom), que té 51 anys. "No he superat la depressió perquè el meu trastorn és crònic, però es indubtable que he millorat", afirma. Aquesta usuària és una experimentada cuinera, i a Mosaic ha pogut compartir les seves habilitats als fogons.

Pel Club Social cada hi any passen unes 70 persones. Una xifra que ha anat augmentant al llarg del temps, ja que els primers anys hi havia una vintena d'usuaris. El Club Social és el programa més antic de Mosaic, però al llarg dels anys han desenvolupat altres programes per ajudar les persones amb problemes psíquics a refer la vida, com el d'inserció laboral.

"Quan em van diagnosticar el trastorn bipolar em vaig enfonsar. A més, ningú em comprenia. I per aquest motiu sóc a Mosaic, perquè buscava un lloc on hi hagués persones amb els mateixos problemes que jo i compartir la meva experiència. Ara em sento acompanyada i he entès que la meva malaltia no és una tragèdia i que simplement he d'aprendre a conviure-hi. Aquí ho he aconseguit", diu emocionada. Usuaris i assistents creuen que encara s'ha de fer pedagogia, perquè moltes vegades els afectats se senten "incompresos".